Hunky Dory, o "Açò és pop, xiquets"

Com vaig dir l'altre dia, el disc The Man Who Sold the World no va tindre l'èxit esperat, així que el senyor Bowie es va replantejar la seua estratègia per tal d'arribar a la primera fila de les llistes. Primer de tot, va decidir fer un disc de POP, fàcil, accesible, on combina cançons aparentment inòqües amb perles genials, i amb el mateix equip de l'àlbum anterior (encara que ací la bruta guitarra de Mick Ronson es relega a favor de la claredat del piano).
Les coses anaven a canviar, xiquets, i és el primer que diu només comença el disc, amb eixe piano i saxo que surten del no res, en la juganera i efectiva Changes, un dels seus clàssics. A partir d'ahí se succeeixen diversos estils que fan del disc un caleidoscopi de formats pop: l'himne filogay Oh! You Pretty Things, les "tontes" i cavaretesques Kooks (dedicada al seu fill, acabat de néixer, Zowie) i "Fill your Heart"; les que encara bevien del folk del primer disc, com Quicksand (amb una lletra obscura i perversa, per on es passetgen la Garbo, Churchill o Aleister Cromwell, un ocultista de principis de segle), o Bewlay Brothers, una de les millors del disc, i basat en la relació amb el seu germà boig; també, hi deixa lloc per a l'homenatge a dos dels seu ídols: Dylan (en la, obviament, dylanesca Song for Bob Dylan) i a Andy Warhol. Finalment, resten la cançó-monument Life on Mars? (incommensurable), i la que anuncia el següent pas a seguir, Queen Bitch. En general, sembla que hi manca homogeneïtat el disc, però el caràcter i el piano que segueix totes les cançons li atorguen una personalitat pròpia. I, evidentment, juntes o separades, ací estan unes quantes de les meves cançons preferides d'ell.

Tanmateix, ningú li va fer massa cas en un principi a aquest àlbum, sobretot perquè el mateix Bowie no els va deixar, ni els va donar temps tan sols: uns escassos mesos després , ja al 1972, s'havia tallat els cabells, se'ls havia tenyit de roig, i apareixia en una roda de premsa amb un mono verd apretat i plataformes per a anunciar un nou disc, i proclamar, malgrat que estava casat i tenia un fill, que era gay. Havia nascut Ziggy Stardust. Oh!