Estava discutint sobre el tema del post anterior, i m'he adonat que he sigut massa injust amb el pobre home. A més, m'he adonat que el que em passa, al final (i crec que moltes de les meues argumentacions i pensaments poden respondre a aquesta causa), és que li tinc alèrgia al dogmatisme, als mites i als ídols: en definitiva, a tot allò establert que se suposa que he d'asumir a priori. No m'agrada, ja ho he dit, que res és done per suposat, i molt menys, que pensen per mi. Aleshores, quan sospite que passa això, em revolte i em pose agressivament a l'altre costat, de manera irracional. I això tampoc és.
Mea culpa (ara bé, després d'aquesta confessió, si alguna vegada em torne a posar impertinent, no pense permetre que se'm recorden aquestes paraules).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada