dilluns, de juliol 31, 2006

Eixir de l'armari

En aquesta època de tolerància social, crec que ja és hora de ser sincer amb tots. Vaig a confessar algunes coses (unes poques, les primeres que em vinguen al cap: la misèria humana pot ser molt vasta) que sempre m'ha fet vergonya dir públicament, perquè se suposa que no corresponen a una persona intel·ligent, culta i amb criteri com jo...(rises). Algunes coses ja les sap tothom, però d'altres mai no les havia dit públicament:

1: M'encanta ABBA; acò ja ho saben tots, però en fi. A més, crec que Dancing Queen, Gimme Gimme Gimme i Waterloo son tres monuments pop indiscutibles: i a qui no li agraden, és un amargat de la vida.

2: M'agrada I will always love you de Withney Huston i Unchained Melody (això ha sigut dur de traure de dins).

3: M'agrada Eres tu de Mocedades: a mi és que les harmonies vocals em fascinen.

4: Wuthering heights de Kate Bush em posa la pell de gallina: tota bucòlica, tota naïf, tota coenta, eixa veu agudíssima...segur que tothom l'ha escoltat alguna vegada; a mi m'encanta imitar-la en el video (impagable) dins la soledat del meu pis. De veres que és una cançó impressionant!

5: M'agraden les fotos de Pierre et Giles, i m'encanten els Beefcakes; sobretot el Physic Pictorial. Això eren homes!

6: Una de les meues pel·lis preferides és Priscilla reina del desierto; des de sempre.

7: Per culpa de mon pare, m'agraden els musicals de Broadway: El meu preferit, Hair, i la cançó Don't cry for me Argentina (pastosa, pastosa de veritat). Sense oblidar Dirty Dancing, clar.

8: El "movimiento niño prodigio" també m'ha marcat: Marisol, Joselito i Marcelino Pan y Vino encara m'emocionen...horror!

En fi, com ja he dit, açò només són algunes coses terribles que se suposa que NO m'haurien d'agradar...però en fi, la vida humana és molt complexa. Si algun dia me'n recorde de més, faré una altra secció com aquesta. Ara, per favor, quan vaja pel carrer, no em senyaleu amb el dit, o em gireu la cara...

dijous, de juliol 27, 2006

At Last I am...

OH!!! OH!!! OH!!! El FIB 2006!!! Vam arribar a Benicàssim a les 14h, i vam deixar el recinte a les 6h del dia següent: 16 hores entre les quals van passar moltes coses...vam vore Mat Eliott, que no coneixia, i que em va agradar prou. Vam vore -bé, vore vore no; ballar més bé- Franz Ferdinand com a bojos, fruit del Red Bull, i del fet que són bons en directe, no ens enganyem. També vam sentir Rufus Wainwright, però no el vam gaudir perquè la carpa estava plena, i el concert el va fer amb ell només al piano; i clar, a mi m'agrada més la seua cara més teatral i queer. No podien faltar tampoc els 2many djs, amb els quals també vam ballar espitosos...

i...i...i...ELL, per l'amor de Déu, ELL, al qual vaig vore en segona fila, davant de mi, després d'hores de fer cua, i de dies de nervis...i d'una carrera salvatge per les primeres posicions (hi ha qui va eixir lesionat, pobre). He estat dies pensat com podria escriure la meua experiència en el concert, què vaig sentir mentre cridava com una fan pubescent i em quedava sense veu i sense líquids al cos de tant ballar; de com em feia mal el coll i el braç quan es va acabar, de tant mirar cap amunt i imitar els seus moviments que tant em conec...he estat dubtant, dic, com descriure el millor concert de la meua vida (i no exagere: després del de Flaming Lips+confetti...), i eixa sensació de comunió que només se té amb ell, sense trair la realitat, i l'únic que se m'ha acudit és una frase que podria haver dit (o ja ho ha fet, ves a saber) Morrissey: ara ja se què sent la gent quan és abraçada per algú que realment l'estima.