dijous, de maig 25, 2006

La perfecció de la forma


L'altre dia parlava de coses que de tant en tant em tornen a sorprendre. Doncs bé, a mi, un cullerot sempre m'ha paregut una de les formes creades per l'home més PERFECTES que es puguen trobar.

I qui diga el contrari menteix.

8 comentaris:

gon�al ha dit...

No ho havia pensat mai... Però quanta raó!

EEC ha dit...

A què sí? Poesia cassolana en estat pur.

Per cert, últimament estic publicant entrades massa curtes, i amb fotos!.

No pot ser! A vore si ja se m'ocorre alguna de les meues parrafaes sobre "moi", que això no pot ser.

PD: Què bé tindre't ací de nou, sa i estalvi!

=P

Anònim ha dit...

I si te puchero millor!

Izevsk ha dit...

quin comboi! ja això ho he pensat tota la vida i tranquil·litza veure q no ets l'únic loquet q pensa eixes parides.
I q vols q et diga, això de les parrafaes metafisiques sobre la nostra (la teua) existència és tentaor, però té el seu perill també.
Acció directa!!!!!

doppelgänger ha dit...

Això és Mentidaaaaaaa!!

...i ho saps.
=)

Anònim ha dit...

Que cada uno escriba lo que le salga de los huevos

Mareta ha dit...

Pos xico, a mi el cullerot em sembla d'una forma fantàstica, original, però perfecta, no seria el mot que li atribuiria!

Anònim ha dit...

A mi me recuerda a una polla neomoderdenista