diumenge, de maig 07, 2006

Hui no tinc veu

La mani molt bé, gràcies, perquè sempre és bonico trobar-se a tots els amics (la manifestació del 25 d'abril és això: trobar-se amb algú cada cinc minuts), i conéixer gent nova (aquest any, dos del nord: quina gràcia de xiquets, com es diu per ací). Els concerts també. No vam vore la Gossa Sorda perquè estàvem esperant el sopar, però és igual; ens ho vam passar molt bé: molta cassalla, i molta cua per a pixar (cosa que va produir algun episodi una mica surrealista); i molts ballaos, i molta primera fila. Després, ja ho tinc una mica difús, però se que vam tornar caminant, pegant una volta innecesària, i que vam beure més cervessa, i que vaig arribar a casa.
Però que m'ho passaria tan bé, m'ho esperava, perquè la companyia ja ho tenia, això. El que realment no m'esperava, i que em va sorprendre tant, va ser vore COM ESTÀ DE BO EL CANTANT DE BETAGARRI!!

5 comentaris:

xouba ha dit...

oi i tant i tant

Anònim ha dit...

Juas, aixó pk no li has vist els mitxelinss :S jo pensava k estava catxes i res de res, lo dels pits no et creguis k son musculs es tot grassa :SS

Anònim ha dit...

Ai, a mi em fa mal tot, xo la sensació és d'un dels dies mitics de festa, ja en tenia ganes ja. Lo difús (prou), supose que també seria espectacular...

Jo si que Gossa i tot, i ben al mig, ala a crec que he perdut 3 0 4 kilos

Carnestoltes moltes voltes, i 25 d'abril també!!

Fins l'any que ve, xles!!

Anònim ha dit...

JAJAJAJAJAJAAJAJAJ

Annetes ha dit...

avanti popolo a la rivoltaaa!!!
és veritat!!! què bo que estava!!!
i tant i tant!!!
i què bé ho vam passar!!!

GRACIES!!!!