Simptomatologia

Ai, que ara estic en casa covant un constipat com si fos una gallina covant un ou. Sent l'aire dels orificis nasals més calent del normal, i un tapó allà dins allà dins, que no em deixa respirar, encara que note de tant en tant una aigüeta que surt del nas, i que em fa picoretes (ben molestes, per cert). A més, note com el cap se'm tensa, o se'm plena de suro, no se. I de tant en tant, també, estornude, d'eixa manera tan peculiar que tenim els al·lèrgics, i que implica estornudar com si s'acabara el món, i quedar-te mig atontat durant dos minuts mentres et moques eixa poqueta d'aigüeta nasal; ara només queda esperar que la freqüència dels estornuts augmente, i ja em quedaré bobo per a tot el dia, a banda de l'espectacle piromusical que és la conjunció d'estornuts, de mocs, i de sang (sí, sang: quan porte dies estornudant, se m'irrita el nas, i m'ix sang). A més, es clar, està l'oscil·lació tèrmica, quan de moment tinc fred, i de moment tinc calor, segons note si puja o baixa una dècima la temperatura ambiental. Ai...que no em vinga la calentura, i prou. I que puga anar als concerts del dissabte, també.

De moment, escolte Forever Blue, de Chris Isaak, que me'l va descobrir un amic, i és molt retro i molt bonic.

(No m'ha quedat massa lluïda l'entrada, però no estic jo per a floritures, ja dic que hui estic malaltós)