L'altre dia parlava de coses que de tant en tant em tornen a sorprendre. Doncs bé, a mi, un cullerot sempre m'ha paregut una de les formes creades per l'home més PERFECTES que es puguen trobar.
I qui diga el contrari menteix.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
No ho havia pensat mai... Però quanta raó!
A què sí? Poesia cassolana en estat pur.
Per cert, últimament estic publicant entrades massa curtes, i amb fotos!.
No pot ser! A vore si ja se m'ocorre alguna de les meues parrafaes sobre "moi", que això no pot ser.
PD: Què bé tindre't ací de nou, sa i estalvi!
=P
I si te puchero millor!
quin comboi! ja això ho he pensat tota la vida i tranquil·litza veure q no ets l'únic loquet q pensa eixes parides.
I q vols q et diga, això de les parrafaes metafisiques sobre la nostra (la teua) existència és tentaor, però té el seu perill també.
Acció directa!!!!!
Això és Mentidaaaaaaa!!
...i ho saps.
=)
Que cada uno escriba lo que le salga de los huevos
Pos xico, a mi el cullerot em sembla d'una forma fantàstica, original, però perfecta, no seria el mot que li atribuiria!
A mi me recuerda a una polla neomoderdenista
Publica un comentari a l'entrada