Oh, Lord, have mercy on me! Podries, oh, sí, podries tirar enrera el vent, el temps, i fer que els meus errors en aquesta vida no ho fossen més. Deixar-me corregir les faltes, tirar menys sal a l'arròs, no tornar a passar per eixe carrer...No vull -només- el futur com a una nova oportunitat, sinó el passat per reconstruir-lo de nou. Així, oh, Senyor! Podria, per fi, desfer-me del llast de les mascares, de la mentida que ja se m'ha fet veritat, i veure'm a mi de nou, Nu.
Hi ha accidents en els camins que capgiren les rutes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
con una moneda nú puedes hacer de retornar, però como no existen pues deberás fijarte más i prevenir, que es más fácil que corregir.
pues no demanes ni res...
aixó és del tot imposible. No té res a vore a quan guardes una partida i si te maten a la Lara Croff tornes al temple. És la gràcia de la vida, el risc...a més de la seua putada...quan la cagues no pots tornar enreres...per això u és responsable (mmmm com si haguera posat açò le gran Josep Pla) del que fa, pensa, diu o deixa de fer...
ara la pregunta:
què premisas te han llevado a esta conclusión?
El sentit de la vida és viure-la un cop moltes voltes... Ne'm repetint episodis, experiencies, ilusions, promeses, plors, alegries, una i altra vegada... Fins que aprenem a fer les coses de la millor forma possible per a nosaltres i els que ens envolten.
Aixis que a caminar cap endavant tenint present tots els arrosos salats, les cares tristes q no voliem vore i els goigs q ens hem trobat. Per apendre a caminar cal caure i per apendre a viure també.
muaks
Què m'ha fet escriure açò?
Doncs sent trencar el morbo, però ha sigut simplement un pur joc: volia escriure unes lletres en plan tremendo cristià, com les de Nick Cave, i em feia gràcia com sonava la darrera frase, que se'm va ocórrer un dia dinant.
També, cal que diga (per si algú no se n'ha adonat, ho aclarisc ja) que ací caben les categories i les reflexions generals, i sota una el·laboració literària (siga quina siga), no les anècdotes que les han provocat: eixes les deixe per a les converses, si algú pregunta, i tinc ganes de contar-les. És evident que alguna cosa meva es pot endivinar, però ja dic que, per una premissa de pudor, procure no parlar de ningú de fora, ni tan sols de mi mateix (almenys de manera clara). No se si és correcte, però és el que em naix fer, mira tu.
Au, quina cosa més seriosa m'ha quedat, tot plegat.
=)
Pero que rallà te has pegao eloi!!!!!!!!
Doncs espera't, que ve la darrera frase lapidària:
"jo no sóc A Lad Insane; o almenys, tot el que es conta d'ell per ahí...)
;-)
Publica un comentari a l'entrada