Hi ha dies que són de llençar al fem, de tan inútils. Dies de "jo" i "jo", i, el que és pitjor, ni un ni altre estem gens esplèndids. Són tan grissos, tan ni bé ni mal, tan fora del drama o la comèdia; tan de gens de profit i, el que és pitjor, de manera no premeditada...
I per la nit, insomni. Jo contant-me històries, jo que me les crec, i jo que trec conclusions i jo que m'asuste d'elles.
Encara com tenia a La Bella i la Bèstia de Coucteau, i els contes de Cortázar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada