Últimament estic tornant a llegir (ja era hora), i per això no em sap greu haver gastat alguna estona morta en Barcelona per anar a l'Fnac a sentar-me a llegir. I menys, si descobrisc una novel·la gràfica com aquesta (me la vaig llegir tota, i de gràtis; és el que té l'Fnac).
Si algú vol saber, o imaginar-se com és Corea del Nord (ja sabeu: estat dictatorial comunista des de fa dècades -el més tancat per a Occident- amb un líder d'estat, Kim Jong-il, baixet, ridícul i amb ulleres de cul de got) que es llegesca aquest còmic: conta l'estada de l'autor durant tres mesos en la capital del país, i és capaç de retratar, des de l'experiència personal, l'estat actual d'aquesta "República comunista": les seves mancances, el tancament a tota influència occidental, la manipulació informativa (no és de bades que el llibre que es du per a llegir siga "1984") la idolatria al seu líder, la fidelitat del poble al seu sistema i la seva incapacitat per veure la "realitat", i eixa dèria que tenen tots els dictadors de fer obre faraòniques que després no serveixen per a res i, en definitiva, la buidor que es respira malgrat tot. I ho fa des d'un dibuix simple però efectiu i significatiu. A banda, utilitza un humor senzill i humà, que fa llegidor el còmic amb anècdotes ben divertides com l'episodi del museu. Per últim, i no és un tema secundari, l'autor, com explica en el llibre, va a Corea com a supervisor de dibuixos animats, amb la qual cosa explica de primera mà el complicat tema de la dispersió d'empreses d'animació (i de qualsevol altre producte), que utilitzen mà d'obra asiàtica per tal d'abaratir les pel·lícules de dibuixos.
Xe, que m'ha agradat molt aquest còmic: ja feia temps que no disfrutava tant llegint-ne un. I, a més, m'he culturitzat, que ja se coses sobre Corea del nord, i m'han entrat ganes d'averiguar-ne més.
2 comentaris:
ohhh, ja mel deixaràs. Jo estic llegint-me el de 1984; es un poc tostó, p'haver de passar una merda es tira mig libre i he descobert que porte la meitad i no ha passat res de trellat, bé un poc, però no massa, això sí, limbient i latmósfera son opressius que te cagas, el "smith" i el autor no fan més que recordar-ho, pàgina rere pàgina, és, al final, un grossa descripcio malrrollística de llibre; i trobe que acaba malament,, a vore
No te'l puc deixar, perquè no me'l vaig comprar; el vaig llegir de gràtis en l'Fnac, i el vaig tornar, jeje.
I a mi 1984 em va agradar molt! Em va fer entendre com funcionen moltes coses en el món. Em va fer entende massa coses, de fet: des d'aleshores, no em fie de res...
Publica un comentari a l'entrada