divendres, d’abril 14, 2006

El llenguatge és significatiu

No s'heu fixat mai que els adjectius, els epítets, i tot allò que qualifica a les persones en general, són molt més reduïts en nombre i en especificitat, quan es tracta de valors positius, que quan es tracta de qualificar aspectes negatius de les persones, que n'hi ha de milers, i molt (massa) concrets? No vaig a posar exemples, però em fa pensar que la gent, des de sempre, tendeix més a la crítica (quan es tracta de parlar de tercers), i a l'autoflagelació (quan es tracta de parlar d'un mateix) que a la valoració positiva, perquè a més, ja he dit que és molt més fàcil la primera cosa que la segona.

Resumint, que l'ésser humà, des de sempre, ha tingut molt mala follà.

2 comentaris:

xouba ha dit...

i el que ens queda...crec que tots tenim un concepte de la bona persona molt estandard...però se pot ser ruin de tantes formes...

Mareta ha dit...

i lo bonico que és criticar? Nomenooo... jo crec que també hi ha un colló de positius, el problema és que els utilitzem menys, i per falta de pràctica ens costa més trobar-los!