Ser Pandora, i destapar la caixa dels trons o, pel contrari, aguantar-se la curiositat, que ja coneixem la història, i un cop oberta, els vents et poden estampar d'una bufada?
O també, ser Adam i Eva (o Eva i Adam, és igual), i voler saber, o no menjar-se la -puta- poma -dels collons- i quedar-se en el paradís; feliços però ignorants?
L'opció més maniquea pareix la més òbvia, però no és fàcil la resposta, no.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
....i perdre't tots els gustos i tots els disgustos...quin despago!
últimament totes son equivocades per a mi, però espere que el cupo s'acabe promte...si no sempre quedarà l'opció SIGUE JUGANDO encara que jo hauria d'apendre de les rascades errades i fer-ho amb més cura, però mira, no sé...sempre ens quedarà el Prats cridan't-nos a cau d'orella...AAA JUGAAAR!! i jugare'm
que vols que et diga...
2 COSES!
1. jo pense menjar-me la poma mentres mire la part de baix de la tapa de la caixa
2. com diu la Estrella del Destino: "Tu digues que sí a tot i ja vorás quin canvi"
eso.
Publica un comentari a l'entrada