dijous, de setembre 08, 2005

Ploma.

Dilema de fons: el què sóc i el què considere que hauria de ser (però eixe no és el tema de hui, no panic).
Cas concret: sempre he defensat que el fet de ser maricó no implica ser mariquita ni ser sectari, i que no se li ha de donar més importància que la justa, però jo cada dia sóc més mariquita i, malgrat no ser sectari, sempre m'ha interessat el tema "univers i referències homosexuals al llarg de la història". I en principi no m'ha fet mai gràcia, encara que mira, és una cosa que no es pot evitar (o sí, no ho se).
Bé, la qüestió és que l'altre dia em van dir una cosa que em va alleugerir una mica del càrrec de consciència que pogués tindre (sobretot quan no tinc res més a pensar): em van dir uns amics que jo era un mariquita com del segle XIX (rises), i crec que, en certa manera, tenen raó. Si ho pense, tot el meu interés i referents al voltant del tema s'acaben (millor dit, no arriben) als anys vuitanta. M'explique: tota la temàtica gay al llarg de la història m'ha fascinat sempre: els grecs, Caravaggio, Oscar Wilde, Jean Coucteau, Rock Hudson, Sal Mineo (i James Dean, però menys), Elvis, la samarreta de Brando, Passolini, Fassbinder, el Glam, TRHPS, Abba, Tom of Finland (sobretot l'època dels cinquanta)... i un llarg etcètera. Ara, com a molt, the Hidden Cameras i Stephen Merrit, però no és el tema (i König no conta).

En fi, sempre havia pensat en la contradicció que és defensar la normalitat del fet i criticar la frivolitat amb que es viu hui en dia (l'ambient, horrorós i hortera, i/o la modernitat cínica i prepotent), lluny de l'aire marginal i brut dels ports marítims que es respira en la pel·li Querelle o en els dibuixos de TofF, i que m'agrada tant, i la inevitable evidència que jo sóc un mariquita rematat. Però és que m'he adonat que "jo no sóc d'aquesta època" (metafòricament parlant, és clar: la frase m'ha quedat una mica sinistra). La meva "ploma" va més parella a la de Wilde que a la de Boris, o Màxim Huerta, per posar un exemple d'actualitat. Així, em consola pensar que no hi tinc res a veure amb tot el "marica tu, marica yo", d'aquests dies.

I també, evidentment, m'importa ben poc tot açò que he dit, perquè jo sóc com sóc, i tindre aquests "conflictes" és, des d'un punt de vista lògic, donar-li importància al tema; cosa que, com he dit al principi, sempre he estat en contra (i tornem a començar).

Però és que jo pense en coses.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

A mi m'agrada de "lo" més eixe estil que tens, dis-li ploma dis-li com vulgues...No sé si eres o no d'una altra època (xa, tu, que això no queda massa bé), però sí que sé (o crec) que ajudes a diversificar. El món (i extramón) homo, també i especialment, està tan estereotipat!.



No sé si ja has acabat els exàmens o no. Si és que sí: ole, ole i ole. Si és que no: ànims.

Ens veiem dissabte, guapaso.

doppelgänger ha dit...

Que pinta Elvis en tota la retaila de proxenetes eixa? Sé que és el Rei i que de la boca d'Araceli vindria a èsser el Gei però res més.

Viejo proverbio xino del siglo XIX:

"Cree el ladrón y el maricón que todos són de su condición"

Respecte a la teua ploma si que és de veres q la portes amb estil.
Un estil.

Besoooos maricón!!!

Anònim ha dit...

mariconsón! (el nostre)

Bap

EEC ha dit...

L'Elvis, doncs passa que de jove era guapo, i que deia que a mi m'agrada la bellesa dels "matxos" dels 50-60. Tranquil, que no tenia pensat portar-me "the king" a la meva vorera...I gracietes, i besets.

xouba ha dit...

PUES SI XIQUET...eres un maricon del siglo XIX al més pur estil Oscal Wilde (ui...lapsus escrituval) o similar...mira és una cosa que pense...i que veig. Però que hem de fer, ser no-contemporàneos és cosa prou usual entre nosaltres (unos para alante...unos para atrás).

La cultura gay...pues...és la cultura gay...que és com tot una altra més, i a més prou ampla.

PD: DE MI NO BURLARSE POR INTERNET EH??

Anònim ha dit...

És cert que el ser maricón no ha d'implicar ser mariquita (diga-li loca), però el fet que el prototip de gai de moda ho siga està aconseguint el desprestigi dels que realment ho son i ho volen viure així, i ja tenim prou amb el que tenim com per afegir-li una lluita interna, cadascú viu la seua 'ploma' com vol, locament, amb estil o sense, o simplement no tenint-la.

Y no me vendas la moto, que als vuitanta arriben (yo lo sé, tu lo sabes... todos lo sabemos).

Bataller, ets el rei (que no el gei)...

Anònim ha dit...

bé , bé ... jo crec que tots fem partit d'estereotips des de lluny , però que després ens escapem ... ( encara que en molts llocs tornem a caure) .Per a mi no formes part de cap grup sectari ni tancat ,ni concret. Mai podries , ... crec que quan u es planetja qui és i com funciona el món arriva molt més lluny.
t'estime molt perla