dilluns, de setembre 19, 2005

"...and I shot Ferdinand..."

Quan te n'adones de l'absurditat del món, l'únic recurs que tens a l'abast -jo, almenys- per tal d'ancorar-lo en algun lloc és omplir els significants de significats mítics...això sí, dels meus referents i mites. D'aquesta manera, la nostra realitat no és la que veiem, bruta i buida, sinó la que nosaltres ens contruïm. En el meu cas, i dient-ho de manera frívola, feta tota d'allò que tots ja sabeu.
I crec que tots ho fem, d'alguna manera o altra ;)

4 comentaris:

Mai ha dit...

MI MUNDO...

Pues sí, Eloi...

De mitos, de sueños...

Viva la fantasía!!!

Ewok ha dit...

Eloi, a partir d´ara te diré MORFEO

Mareta ha dit...

tots ho fem, és cert, perquè si no fos així, com podriem viure en la realitat actual sense tornar-nos bojos? la vida és fantàstica quan la vius a la teua manera, amb els teus somnis, els teus mites, com a referent i mode de fer, perquè som un resultat de tantes coses que sent una mescla de coses ja fetes de vegades arribem, fins i tot, a ser originals.

xouba ha dit...

a vegades la vida que ens creem nosaltres és més bruta i buida que la pròpia realitat. NO ASUSTA?

sobre inventar una vida jo em calle...que no rondeu pel meu cap...però no crec que siga massa bo...NECESSARI SI MES NO