divendres, de setembre 09, 2005

Dogma de fe.

S'ha de creure en Déu. Jo, de fet, hi crec.
Però només quan m'he de cagar en ell.

7 comentaris:

Mai ha dit...

jajajajajajaja

Mi abuelo también se caga en Dios continuamente. Yo siempre pienso que allá arriba (por ubicarlos en algún sitio) tienen que estar de mierda hasta el cuello.

xouba ha dit...

i lo forta que és l'expressió?? Si Deu és la cosa més gran de tot l'Univers...el que ho ha creat tot..TOT... i tot és ell...jo m'ho pensaria dues vegades a l'hora de cagar-me en ell...

es que la gent és esssagerà

Mareta ha dit...

I hi ha qui es caga en Déu, redéu i la creu, què més vols?

Anònim ha dit...

Mecaguendeuilamarequelaparit! Jo no hi crec però m'hi cague. I mira que hi ha coses en què cagar-se.Contradiccions que té la vida.

Que cadascú faça el que li done la gana (com si forem lliures!)però...Com pot ser la gent tan "tonta" i "retonta" per creure en aquestes coses?


Molt bo el teu post. En la teua línia, guapet.

Anònim ha dit...

jajajajajajajajajaja

m'ha vingut de cap el meu iaio al cap ...
( i el meu germà , clar)

doppelgänger ha dit...

Tot blasfèmies.

Anònim ha dit...

Aci no es caguen en deu, fan altarets a tots els carrers, he vist cristos a tamany real, i mogollo de tendes on els venen.
Sabeu?el pessebre de nadal es va inventar aci. Hi ha un carrer tot ple de tendes on l'unica cosa que venen son pessebres, i "complementos claro".