La gran teranyina

Aquesta entrada també es podria haver titulat "el gran laberint", perquè per al cas és el mateix: és com jo sent la situació actual de la política -i, per fatal retruc, la societat- valenciana, i sobretot, tot allò referit a les darreres actuacions del PSPV, amb Joan I. Pla (la I. és per no dir "Imbècil"). Perquè la societat valenciana està atrapada enmig d'una fonda teranyina d'interessos no aclarits (però sí suposats, que idiotes no som) entre el líder del PSOE i el PP; si no, no s'explica eixe anar avant i arrere en la reforma de l'estatut valencià, i en dos punts tan importants i definitius com és la barrera del 5%, i la denominació de la nostra llengua. Ja se que són dues menudències dins del marasme legislatiu, i que no arreglaran gran cosa però, sent pragmàtics per una vegada, no gose esbrinar el perquè de l'actitud submissa (al final, tant de numeret, per a no res: si de cas, per a tornar a mostrar la poca voluntat de Joan I. de fer govern d' "esquerres", les que siguen, i les moltes ànsies de fer joc polític) dels socialistes valencians (és evident que això no portarà més que problemes al PSOE d'ara endavant) i, sobretot, com és que des de la cúpula del partit no li paren els peus.

A banda, és clar, està la gran injustícia feta a l'esquerra, i als valencians en general. I mentres, el senyor Francisco Von Camps, voletejant ufanós per les terres valencianes.