Entre Sufjan Stevens amb Illinoise, una de les millors novetats discogràfiques que he sentit en prou de temps (folk americà sui generis i orquestració paranoide, de l'escola de Brian Wilson. Cada dia creix més, i m'agrada més eixe disc. I què guapo que és, eixe home!) i Brokeback Mountain, una pel·lícula que m'ha deixat capficat i bleda des de fa dos dies, i no entenc massa per què (volia posar un post sobre la pel·lícula, però no he sabut com fer-ho. I què guapo que és, Jack Twist!), porte uns quants dies que no em trobe, xe. Vull un home ja! No pot ser que estiga tan moixo tot el dia!
El senyor Cent sap de què estic parlant.
El senyor Cent sap de què estic parlant.
6 comentaris:
ohhh, Sufjan, cóm si el coneixera de tota la vida.
quina estampà li pegaba, manque fos contra un contenedor ronyós. Bueno, es que estem de mala manera
Senyor del Blog,,, baixat la película deixe emule que tu tens,, anda, que a mi en el fonc, estes coses m'agraden un poc
xiket!
si entroves un com ixe tindre envetja un parell de segles!!!
ais!! yo tb kiero!!! jajaja
besets perla
Qui és el nyonyo ací?
eloi, quin xic més guapo t'has trobat...
Més mambo i menos ñoñerio, q lo q està bé, està bé.
hombre ya!
Still in 'Brokeback Mountain shock', quin patiment...
Publica un comentari a l'entrada