Moments abans de la tempesta: com el silenci abans de la batalla, amb l'aire feixuc, dens, que a poc a poc va fent-se més i més fort, mentres el cel va obscurint-se. De repent, el primer llamp que talla el cel i l'il·lumina, seguit immediatament pel tro (està just damunt!). Tot seguit, l'aigua. Forta, també densa i grossa, que no et deixa veure res...
Arribes tot xop a casa, sense saber si maleir l'aigua o agrair-la; et seques i, de repent, la llum pampallugeja metre et prepares el sopar o mires la tele. Que se'n vaja la llum de nit: el pitjor malson per a una persona que viu sola -soleta- en aquests temps en què si no tens un endoll no ets res...No pots xerrar, ni mirar la tele, ni llegir, (escoltar música?), ni tan sols cuinar de vegades: la tecnologia ens facilita les coses però també ens esclavitza.
Ahir vaig pensava aquestes coses mentre temia quedar-me a fosques en casa, però al final no se'n va anar, i vaig seguir mirant la tele, cuinant i llegint tranquilament mentre la tormenta seguia xillant(això sí, vaig apagar el ventilador per què no em botaren els ploms).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Sobre la tormenta de anoche...
En el periodico esta mañana salia la trsite noticia de que ayer a un hombre le cayó un rayo. Subía por una escalera de metal para cobijar a su perro de la lluvia cuando de repente...
home, escoltar música sí que pots, sempre que hages omplit la bajoqueta d'energida positiva!
=D
Bpt
Una crònica absolutament esborronadora. La vida d'heroi casolà no és gens fàcil.
Enhorabona per la teua iniciació en les arts internàutiques.
Gràcies, Gabriel Petit, per la teva enhorabona m'encoratja a seguir millorant...
Per a Bpt, :)
I allò del raig, no m'extranya, si els teníem damunt nostre!
Publica un comentari a l'entrada