dilluns, de juny 20, 2005

DESPRÉS D'ESTUDIAR (UN POC ESPÉS).

Estava estudiant les discusions tèoriques sobre l'estat de la literatura catalana, i les cabòries que tenen els crítics sobre els models de novel·la que ens convenen per tal de donar-li pretigi i normalitat a la llengua (és a dir, que siga "bona" comparativament i, a més, que arribe a la gent), i m'he posat a rellegir un dels còmics que sempre revisite de tant en tant. Llavors, m'han vingut al cap algunes qüestions:

  1. El fet que el còmic haja estat oblidat sempre del camp teòric lingüístic i literari. Aquest és un problrma generalitzat, que hi anem a fer.
  2. Sempre ens estem queixant que el català no arriba mai a tots els àmbits socials; docns bé, còmic és un d'aquests àmbits descuidats. Sembla que els estudiosos de la llengua i la literatura catalana és creuen que només amb la novel·la i la poesia, i en els mitjans de comunicació (tv3 i Canal 9 -je je-) es pot dignificar i normalitzar la nostra llengua, i de fet, sembla que en alguns sectors de la societat, la cuota de material en català està coberta: l'àmbit escolar amb els contes, novel·les i còmics "de tota la vida" (Astèrix, Tintín, El petit Nicolau...tots en sabem uns quants), fins arribar a l'institut amb l'horrorosa psicoliteratura, que en diuen. Després, de majors, amb els best-sellers de Ferran Torrent, la Clara-Simó, Monzó...segons què t'agrade i quant estimes la literatura.
  3. Ara bé, què passa quan et fas gran però et segueixen agradant els còmics? hem de seguir llegint Astèrix per a llegir en català? Per què la "cultura catalana", preocupada per la normalització no es fixa en altra gent a banda dels sectors esmentats abans? Pareix que ja estiga tot solucionat amb els llibres escolars i amb la literatura més o menys acadèmica.
  4. Vull dir, a banda d'aquests, i de l'ortodòxia nacionalista d'esquerres (últimament aquest tema, el de l'ortodòxia cultural em té capficat, com es veu), hi ha joves que ho són, de nacionalistes i d'esquerres, però ENS interessen altres coses a banda del Martí i Pol, o l'Ovidi (i ho dic amb tota l'admiració).
  5. Per això, i acabe -de moment- m'agradaria llegir el König, el Bilal o el Jodorovski, per posar uns quants del cànon dels "rarets" en català. Pense que no sols li faria bé a la nostra cultura catalana, sinó a la cultura dels nostres en general.