diumenge, de juny 26, 2005

Cinc cèntims sobre la mani de l'orgull de València.

Ahir vaig anar per primer cop a la mani de l'Orgull; no he anat fins ara perquè no m'agrada massa exhibir una cosa que per a mi és d'allò més natural, tal volta perquè en el meu entorn ho és, de natural -i perdoneu-me el tòpic. Però precissament perquè aquests dies ha volgut fer creure que no ho era, vaig decidir anar-hi amb Neus i Joan. Ací van algunes notes sobre el que vam veure per Colón:
-Gent, molta gent i, el que comentàvem, de tot tipus. De fet, ens sobtava, per tan sectaris com som nosaltres, que en una mani es trobaren tantes esferes socials diferents en un mateix carrer.

-Les pancartes. Arran del que he dit abans, estaven els d'Esquerra Verda, els de Revolta, els del Bloc, els Joves Valencianistes ("La juventut valencianista nos solidaritzem amb vosaltres", sic) darrere dels de ERPV ("Matrimoni gay i adopció, gràcies Carod", com si el líder mediàtic d'ERC fora el taumaturg de l'univers, qui fa o desfà en aquest món), els de Samaruc... a banda, és clar, de tots els col·lectius de gays i lesbianes, transexuals...etc. La millor, el frik del Fusil Fotogràfico -quina gent!- amb un cartell que posava "Sí al divorcio h-omo-sexual" i, on posava "omo", hi havia la foto del detergent del mateix nom.

-Les carrosses. Uf, les carrosses! Totes amb música al màxim volum, amb tots ballant allí dalt. La millor, una que era un trenet que portava unes "ueles" amb el ventall d'allò més encuriosides,amb globets i tot. També, una en què anaven tots vestits de boda amb la cançó de "mujer contra mujer" de Mecano, i que, pel que sembla, a una dona li provocar el moment místic de la mani. Una altra amb els osos, els meus preferits: tot de tios, gordos i peluts com camioners, ballant com histèrics en un remolc, descamisats i plens de purpúrina; sense complexos! (encara que es temia per ells quan tremolava el vehicle, dels bots que pegaven). Darrere, els del bar del costat de ma casa, el Nuncadigono, un bar-sauna-laberint: els més underground, però també molt ballaors. I, finalment, els camions extra-large. Un de la disco Queen, que anaven de troglodites i on vaig recóneixer a una tipa que va guanyar La granja de tu vida, i a Niki de GH6, amb go-go's amb taparrabos ballant tots a ritme de, com no, tecno bananero, i un altre de Venial, com no podia faltar.

També, gent coneguda i alguns professors meus que em van alegrar en vore'ls (als amics, no als professors!). I Carla i Adriana, evidentment. Al final la mani es va acabar en la plaça de l'ajuntament, on vam aparcar tots, i van llegir el manifest (aquest any el lema era "avancem, ara els transexuals") i, cosa rara, no vaig sentir ninguna crida a la nostra alcaldesa. Ah, i quan es va acabar vam anar a descansar al Café de la Seu a fer-nos un super-granissat de Taronja, que és el millor del món, i a casa a estudiar: res de festa.

Total, que va ser tot molt curiós, i molt edificant. Vaig treure'n algunes reflexions interessants, però aquest no és lloc per explicar-les.

1 comentari:

Anònim ha dit...

fent ús dels meus "contactes" he aconseguit un parell de fotos de part del que descriu el nostre amic:

http://zinik.iespana.es/mani01.jpg
http://zinik.iespana.es/mani02.jpg

abogado? x'D
Bp