dimecres, de novembre 01, 2006

Nou rècord

Últimament, no se si per la tardor (dic tardor més que res per mantindre les tradicions), per aquesta època d'impass, o per haver tornat a Gandia després de tants anys, estic molt, molt, abúlic; desficiós, sí, però sense res que aconseguisca llevar-me la sensació de continuum, de repetició ad nauseam (m'agraden les expressions llatines)d'avorriment, en definitiva. I no és una qüestió de coses a fer, sinó d'avorriment intern, anímic (eixe és un dels motius pels quals no publique amb massa freqüència: no hi ha res que em sorprenga tant com per contar-ho, i la inspiració també se'n ressenteix). Hi ha dies que estic lleugerament content, i altres que estic lleugerament trist, però sempre sense exir-se'n massa del centre-zero. I no m'agrada.

Però bé, ahir vaig tindre comboi, comboi personal, què bé: anit va haver sopar de gala (la gala del sopar fou cosa meua, però per a mi, va ser un so-par-de-gal-la) en ma casa; estic orgullós de dir-ho. Vaig arribar, i els vaig fer galtetes amb cuscús (el menú...ja oficial en el meu pis), i em vaig mudar i tot. Després, quan es va acabar la nit, algú havia acabat amb el peu embenat, i amb un esguinç en el turmell com uan pilota de ping pong (pobre!). Algú altre va acabar en una discoteca lluny, lluny. Jo vaig acabar en casa menjant lassanya congelada, després d'haver rodat bona cosa pel Carme...però la notícia de veritat és que, després de tants anys en aquest pis, de tantes coses viscudes, anit vam batre el rècord de gent sopant en ma casa: nou persones! Clar, qui no conega el meu pis, no entendrà la magnitud de l'esdeveniment...però vaja, en el meu pis hi ha sis cadires i una taula minúscula, com la resta de la casa: va ser tota una odissea. A tant de comensal, a més, s'ha d'afegir la compareixença de quatre persones més, que van arribar per al ron: en total, tretze persones borratxes en la saleta del balcó. Però cíviques, eh?

Resumint: gràcies a Neus, la más grande, i l'única que pot fer que alguna cosa que en principi semble una burrà, quede bé només perquè ella ho pense aixina. Ella ho sap. Gràcies també a Josep (con tu espíritu...), a Ruth, a Sandra, a Lucas, a Tàlia, a Joan...jo que se! Tanta gent...! Per la vostra assistència al sopar, i per haver tingut una rebuda així in my own home.

Nota: en realitat, vam batre dos rècords. El d'assitència, i el de (oju) no portar ningú, ningú, una càmera digital a sobre per a immortalitzar eixe moment. En aquests dies és una cosa quasi impossible d'aconseguir, no? Una pena, xe. O no.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Eloi, quina festa tiiiiiiiiiiiiioooo!!!!!!!!
Jo també ho dic. gracies a tot(e)s

abrusa ha dit...

Com m'hagués agradat ser-hi. On caben 9 caben 10, no? A mi això de les galtetes (és que jo i la carn no som bones amigues)...Però la companyia és el que compta!

Re-conec l'estat anímic de què parles. També em va passar en acabar la carrera: quanta angoixa! Espere que trobes allò que et faça sortir d'aquest estat anímic.

Neus a Napoli ha dit...

bé eloi, no cal que ens preocupem per això dels rècords. Tu saps que som perfectament capaços de superar-ho. Per això de les fotos... no patisques, sempre romandran eixes imatges en la nosta ment.
Ara el rècord que t'has oblidat, és un que crec que ens costarà de superar. Mentre tots pensavem que era tard, a la una ja estaven borratxos com a porcs i al carme. Ens va donar temps d'anar a Ca Revolta i al Pinball. Això feia temps que no ho aconseguiem, amb una borratxera de tal magnitud, clar!

doppelgänger ha dit...

Com te la vengues quan pujes a la capi, bandido!
Sort q no vaig anar... tanta acumulació... sols em sap mal per les galtetes! mmmmmmmmmm

Ai perreros... com diria algú: que bé viviu!
x'D

EEC ha dit...

Doncs sí, jeje; no tenia jo ganes ni res...

I és de veres que allò realment sorprenent fou que a les 12 ja estàvem en el carrer "a por todas"; en la vida, eh?

I Carleta, tu hagueres disfrutat, que et conec, xD. Però supose que faltarà menys per què fem una festeta como en los viejos tiempos, no? Au, que sí, que sí!

Anònim ha dit...

Bata, que uno estuvo dando el callo todo el dia i ahi estaba yo, como un campeón...
Carla, dime algo, bellaca!!!!!!!

dAvidet ha dit...

Pense cobrar drets per la frase bata! que últimament la repeteix tot cristo! i es desvirtua el seu component satiricomiísticoconfncio (lo què? jo que sé)... po eso!
Eloi jo i la meva pata tb ens ho passarem bé. encara que la festa la vaig abandonar un pok pronte i per la qüestió més tonta... :P

Mai ha dit...

Que mala pata!!!

Con las ganas que tenías de fiesta cuando te vi en el tren!!!

xouba ha dit...

ai criatures de deu...que no se vos pot deixar soltes!!!!

m'agrera agradat estar, però que vols que te diga: LA FESTETA D'ANIT VA VALDRE LA PENA. que be...i hui hem dinat paella...i em sigut feliços i e m rigut.

xa! quines ganes tenia de vore-vos!

Anònim ha dit...

Potser penses que ja que tinc a London no puc tenir enveja... et jure, pero que en tinc!.
Segur que jo tambe hagues cabut que soc menudeta...
Perla fina, quan arribe a Nadal , repetim , que tinc ganes de vore-vos menjant, felicos.

per cert , si no hi ha accents , no es que no sapiga escriure ( que si en certa part , es que el teclat angles no n'ofereix.)
Besots