dilluns, de novembre 20, 2006

El taronja és el meu color


Alguna cosa ha canviat en la meua vida, de la nit al matí. He deixat enrere molt records, i el meu present ja és d'un altre color. I ara...estic cansat...i és que colló! anit només arribar de la Fira Gastronòmica d'Ontinyent, ma mare em va dir que hui, a les huit del matí, venien a pintar la casa: començant per les nostres habitacions. Au, nyas; ràpid, i sense vaselina, amb el terror que li tinc a eixes situacions...doncs vols caldo, dos taces: jo sabia que havien de pintar, però no que seria JA, d'un dia per a l'altre. M'ha tocat alçar-me abans, i mig dormint, fer el que es fa en eixes situacions: llevar mobles, pòsters, llibres, figuretes...en fi, tot el que hi ha en una habitació. La sort és que en la meua cambra no tenia ja massa coses...però així i tot, he acabat tirant al fem coses que tenia des que tenia tal volta deu anys i, encara que estava dormint quan ho he decidit, no se si demà me n'hauré penedit: al cap i a la fi, no em queden massa coses de quan era menut, encara que no sóc massa nostàlgic.

Una altra cosa ha sigut l'habitació de la meua germana: si jo no tinc quasi res, ella té les parets i les estanteries plenes de llibres, entrades, fotos, pedretes, arracades, dibuixos, figuretes...l'he odiat profusament mentre llevava unes marionetes del sostre. I això no és res, perquè el que m'espera per a aquesta setmana és horrorós (el menjador...la saleta! amb el poc -gens- que m'agrada llevar i ordenar trastos), com si no tinguera prou coses ja, i ara estic mig dormint encara. I jo que anit deia que el dilluns anava a descansar...

Però bé, aquesta entrada és bàsicament per a dir que he decidit pintar les meues parets, les que veig tots els dies i totes les nit, de taronja. Després de parlar amb Neus, que em coneix més que jo mateix, he arribat a la conclusió que definitivament el taronja és el meu color (viu, àcid i cridaner, però elegant): si faig un càlcul, tindré o hauré tingut moltes peces de roba taronja, i crec modestament que no em queda malament (encara que algun uniforme ha intentat fer que l'odiara). Així que au, jo volia morat, però serà taronja, que li dóna més vida, i a més és de la terreta.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

me n'alegre! Com a mínim no és el verdet... eixe verdet petet que t'he explicat tantes vegades...

Ara! La meua habitació és groga i si a l'hivern és de puta mare a l'estiu és fatal! Jo crec q tinc una fòbia als grocs rogents d'estiu! I la sensació és sufocant, ja voràs! Jo la pintaria blaveta!

Ja parlarem a l'agost si el taronja és un bon color!

abrusa ha dit...

Bona elecció! (que no erecció...o també!). La meua habitació de Xàtiva també és taronja, d'un taronja ben potent. I la veritat és que dóna molta alegria. I Adriana m'ha explicat que alguna cosa així com que el taronja és el color que s'associa al sexe (per què tindre tan poca memòria?), així que...Potser és la porta d'accés a un futur immediat sexualment esplèndit!


A mi, m'encanta!

Mai ha dit...

¿El uniforme del Pans no es naranja?

Anònim ha dit...

El taronja es un bon color per a una habitació, pero jo faria 3 parets de blanc trencat i una taronja (paraula de pintor). Jo faría un blau purissima,et quedaría molt heavenly