I bé, per fi Astrud han tret el seu recopilatori, Algo cambió, on arrepleguen totes les cares B, i algunes -no totes- rareses: en total, 23 cançons. Com a recopilatori segueix la norma de ser pobre en detalls (quatre fotos, i au), però com a disc funciona molt bé, sobretot perquè Astrud és un grup que cuida tant les cançons dels LPs, com dels singles; com toca. Per tant, com que d'Astrud ja he parlat molt -massa, pot ser, el que faré serà dir les cançons que més m'han agradat, o sorprés, de les que es poden trobar en aquest disc.
-Superman, Lemongirl i Last time. Aquestes pertanyen al primer EP, Superman EP, de l'any 1997, i ja donen un bon exemple del seu llibre d'estil. La primera respon a la pregunta "Què passaria si Manolo fóra el famós superheroi?" Doncs que per més que demostrara els seus superpoders, la dona no li obriria la porta de casa. La segona parla d'una dona que és fan de Lemonhead (!), que deixa per terra el pobre protagonista de la cançó per el pop que fa. I la última, doncs Stephen Merrit total, fins i tot en la manera de cantar; o siga, que està molt bé.
-El teclista telequinético. Per a mi, de les cançons més efectives, directes i "radiables", superior inclús a Bailando.
-Los novios instantáneos. Inèdita. Típic joc de Manolo: com mostrar una relació, però reduint-la a deu minuts.
-Cambio de forma. Per favor: la millor de totes?
-Devce citronik i Romance sentimentale. La primera és un remix dub-triphop-kraftwerk-o algo en rus sobre la base de Lemonhead, i la segona, un remix de diversos fragments instrumentals, com les cordes que utilitzen en una altra cançó que apareix ací: una versió en directe de With whom to dance, dels Magnetic Fields.
-Chico del siglo veintiuno. Cançó del disc Un mystique determinado: "Videoarte no és una opción sexual..." No cal ser mariquita per a ser artista i/o modern, com s'estila ara.
-Vamos al amor, No estaria mal no tener que saber qué es lo que va a pasar i Mentalismo. Versions primerenques de dues cançons del seu primer disc i la versió del single de la tercera. No se quina m'agrada més, la veritat.
-Todo es Lounge (mi vida es Lynch). La cançó que vam sentir en el concert marginal, que en la seva versió original encara fa més por.
-Something changed. Versió d'un tema de Pulp, que dóna nom al disc, on parla de com els va canviar als dos Astrud el fet de conéixer-se. Està bé, però jo preferisc una altra versió en directe on canten els dos, i on hi ha el següent diàleg impagable "-Oye Genís -díme Manolo -sabes? yo antes de conocerte estaba solo -sé de lo que me hablas, yo antes de conocerte también estaba solo -pues sabes? a partir de ahora, no no separemos nunca".
I bé, encara en queden unes quantes (només 7...), però he dit que només posaria les que més m'agradaven. xD
Així que xiquets, si vos agrada Astrud, busqueu aquest disc, perquè un disc de cares B d'Astrud pot ser igual o millor que un disc normal d'ells.
-Superman, Lemongirl i Last time. Aquestes pertanyen al primer EP, Superman EP, de l'any 1997, i ja donen un bon exemple del seu llibre d'estil. La primera respon a la pregunta "Què passaria si Manolo fóra el famós superheroi?" Doncs que per més que demostrara els seus superpoders, la dona no li obriria la porta de casa. La segona parla d'una dona que és fan de Lemonhead (!), que deixa per terra el pobre protagonista de la cançó per el pop que fa. I la última, doncs Stephen Merrit total, fins i tot en la manera de cantar; o siga, que està molt bé.
-El teclista telequinético. Per a mi, de les cançons més efectives, directes i "radiables", superior inclús a Bailando.
-Los novios instantáneos. Inèdita. Típic joc de Manolo: com mostrar una relació, però reduint-la a deu minuts.
-Cambio de forma. Per favor: la millor de totes?
-Devce citronik i Romance sentimentale. La primera és un remix dub-triphop-kraftwerk-o algo en rus sobre la base de Lemonhead, i la segona, un remix de diversos fragments instrumentals, com les cordes que utilitzen en una altra cançó que apareix ací: una versió en directe de With whom to dance, dels Magnetic Fields.
-Chico del siglo veintiuno. Cançó del disc Un mystique determinado: "Videoarte no és una opción sexual..." No cal ser mariquita per a ser artista i/o modern, com s'estila ara.
-Vamos al amor, No estaria mal no tener que saber qué es lo que va a pasar i Mentalismo. Versions primerenques de dues cançons del seu primer disc i la versió del single de la tercera. No se quina m'agrada més, la veritat.
-Todo es Lounge (mi vida es Lynch). La cançó que vam sentir en el concert marginal, que en la seva versió original encara fa més por.
-Something changed. Versió d'un tema de Pulp, que dóna nom al disc, on parla de com els va canviar als dos Astrud el fet de conéixer-se. Està bé, però jo preferisc una altra versió en directe on canten els dos, i on hi ha el següent diàleg impagable "-Oye Genís -díme Manolo -sabes? yo antes de conocerte estaba solo -sé de lo que me hablas, yo antes de conocerte también estaba solo -pues sabes? a partir de ahora, no no separemos nunca".
I bé, encara en queden unes quantes (només 7...), però he dit que només posaria les que més m'agradaven. xD
Així que xiquets, si vos agrada Astrud, busqueu aquest disc, perquè un disc de cares B d'Astrud pot ser igual o millor que un disc normal d'ells.
1 comentari:
Sí si...quin concert...és lo que te la UAB...DINEROS, Dineros per a portar a Astrud de concert.
van tancar amb Mentalismo...només dir-te això...
i allí estava la meua personeta amb la mig-caca càmera fotogràfica de l'autonoma.
recuerdos bonitos i BON BOAYAJE
Publica un comentari a l'entrada