dimarts, de març 28, 2006

Canadà caguerà

He llegit que Morrissey ha decidit no fer cap concert en Canadà com a protesta per la cacera de cadells de foca que s'està perpetrant a hores d'ara. Em sap greu pels canadencs que siguen seguidors de Mozz; tant de la seva música, com de la seva militància vegana. Però què em de fer. Només espere que no s'entere que ací ens dediquem a sacrificar ritualment bous en una plaça, i s'enfade. Jo acabaria matant a Ribera Ordoñez o un d'eixos del disgust.

Dues vegades no, eh?

12 comentaris:

Mai ha dit...

Te veo capaz, te veo capaz... y a él ¿tambien?

abrusa ha dit...

Estic amb Maite. Jo, fins que no el veja (o no, perquè potser estic a Edinburg!) a l'escenari del FIB, no m'ho creuré.

Anònim ha dit...

you have destroyed my flower-like life not once- by twice
you have corrupt my innocent mind not once- by twice

Anònim ha dit...

todo lo que me ocurre, me ocurre por segunda vez.

EEC ha dit...

SIELOS!!

Izevsk ha dit...

Està poc flipat el Morrissey eixe. Li diuen així de veritat?

EEC ha dit...

No. Morrissey és el seu cognom: a ell dli diuen Steven Patrick, però sempre li ha horroritzat el seu nom, perquè diu que és d'un aristocràtic anglés que tira de tos.

doppelgänger ha dit...

juaaas, juaas.
Tu estàs més malalt q jo!!

M'he partit amb eixa explicació tan breu i expositiva alhora, tan de fan.

Ewok ha dit...

Lo veo en los titulares :
"El Cordobés" asesinado por activista ecologista terrorista y una foto de Eloy con la boca abierta vestido de torero tirando una piedra al coche del Cordobés

xouba ha dit...

ai senyor...hauré d'inaugurar la Plataforma per la salut mental dels fans de Morrisey (tenen dret a una vida digna)

VALE que els discos són molt bons
VALE que l'home en si es poru fort de vore

pero jodeeeeer...NO ÉS DEU

Anònim ha dit...

mira, des d´ací des de mi sótano vull reivindicar el dret que tenim els pobres miserables que ja em patit una decepció a no patir-ne una altra i que se nos dé lo que és nuestro, hombre ya!
perquè ben cert és que ja està bé la cosa con el temita taurino, però i nosaltres, que ho patim en nuestras carnes, i sempre la puta justificació: "és que els crien pa´d´això!"...que un poquito de por favor...nosaltres què? nosaltres també som una causa amb què solidaritzar-se...
mira, com torne a fer el capull i a ginyar-se se me va el sentimiento maternal ( i ni iogurts al bolso ni res!) i me plante en sa casa i li monte un pollo de la pata, que açò no té nom, i ja tenim una edat...
fan al borde del vómito

Mareta ha dit...

Jo no vaig patir la decepció, més bé aquella alegria malèfica de pensar: "ai que bé, així no m'ho he perdut i he estat a London d'allò més feliç...", jiji... nomeno, que em va saber greu per vosaltres!

Però aquest any faré tooots els possibles per no faltar... torna a cridar-me tant com aquell FIB inoblidable de RADIOHEAD, THE CURE, SUEDE, etc etc! Quina lipotimia més ben aprofitada, perquè aquella proximitat a Robert Smith no me la treu ningú... quins ulls, quin parar, quin glamour sinistre que em mata... ais!

Només de recordar-ho em recorre un calfred per tot el cos... uf!

FIB POWERRRRR!!!