De nou, no seré capaç d'explicar TOT el que vaig sentir, olorar, caminar!, menjar (mmm...Da Michele...marinara...) i veure en aquest viatge, amb el comando fartereta refet (aquesta vegada format per Neus, Bata, Sandra, Elvira, i un servidor), i en plena forma. Em caldrien pàgines i pàgines, i encara no m'acostaria a la fredat que vaig tindre la primera nit en Roma, veient tanta bellesa en cada punt on mirares (en cada creuament de carrer s'asomava sempre un tros de palau, columna, esglèsia o cúpula, de qualsevol època o estil), tots els monuments, i sopar en...no vaig a dir-ho.I Nàpols. Oh, Napoli! el lloc més mediterrani del món, la ciutat que crec que més m'ha fascinat de totes les que he vist mai: quins patis, quins crits, quins italians més guapos, quina roba estesa, quines motos, que...tot! Els dos abrics de vellut per 15 euros (per fi!), Pompeia...i tot al costat de la meua xiqueta, que ens ha fet gaudir més encara el viatge. Ja intentarem anar contant-vos-ho tot. De moment, una foto d'un carrer qualsevol de Napoli.
Grazie, Neus!! T'estime.
6 comentaris:
Jo també t'estime.
Jo...
Yo también quiero ir!!!
Eixa foto supera la que vaig fer jo de la República Os Kágados (casa Neuetes). Jo he d'anar, he d'anar. Maig?
Eloi, espere que no tardes massa a convidar-me a menjar pasta. No eixirà com la que fa Neus (això, impossible), però algun truc haureu aprés per allà les Itàlies!
El País s'ha tornat bois aquestos dies q no estaveu!
tu creus q han cremat escultures preciosisimes al carrer i tot??
quanta falta ens feu!!!
En el tema de la fartera estava tranquil, anava la meua germaneta q és una representant molt digna de la família...i això dels italians guapos, no sé si m'agrada, guapos, macarres, en una pinta de mariques q tira de tos i totalment inaccessibles...quin sinvivir (trobe q no vaig pa q no m'ixquen bambolles a les mans!)
salut!
A mi ja m'ixen bambolles ací, i mira que el "txènero" no és per anar tirant flors pel carrer...
Publica un comentari a l'entrada