dilluns, de juliol 11, 2005

Que conste

Ací va una coseta que em va enviar els senyor Bpt. És una mica llarg, però és graciós, perquè reflexa algunes situacions que em -ens- són familiars (evidentment, jo no em reconec de ninguna manera, sobretot perquè jo no defensaré mai les U2)
http://www.lapaginadefinitiva.com/musica/cursillo.htm

(Ahir vaig posar tot el text, però era un poc animal per llarg i perquè estava tot junt i no es podia llegir bé, així que hui l'he borrat i he posat sols l'enllaç, què és més discret -sí, he retocat un post ja publicat. I què?)

4 comentaris:

xouba ha dit...

jeje...coses de la vida...eixa web és del meu mestre de INTERNET PER A COMUNICADORS...no comença a fer por????

Anònim ha dit...

Eloi... A la próxima escribe (o mejor dicho, copia) un post más largo. Te reto.

EEC ha dit...

Que no, que ja ho he arreglat...

Miq ha dit...

Caram, encara que el document aquest vagi en conya, queda clar que qui l'escriu sap molt sobre música.

Ah, i jo tampoc no defensaré U2. Com a molt (i ara sembla que hagi entès perfectament el curset aquest sobre música) els dos primers discs i l'Achtung Baby.