divendres, de juliol 22, 2005

Apocalipsi n.1

...i l'univers es plegà sobre ell mateix: començà a doblar-se per un punt, i des d'eixe vèrtex anà destruint tot allò que es trobava al seu pas. Tot de planetes anaven esclafant-se entre ells i, com un paper rebregat, anaven sucumbint sota el pes extraordinari del cosmos. Tots els essers vius i no-vius -perquè n'hi havia que s'ecapaven a aquesta definició- rebentaren oprimits per planetes, sols, galàxies senceres, I aquestes, d'igual manera, rebentaven sense parar. i la pols que hi quedava també anava rebentant al seu torn, fins que no hi quedà res: cap àtom, res. I ell, des de fora, s'ho va mirar amb total desinterés.

4 comentaris:

EEC ha dit...

Hola gent: anuncie que aquest apocalipsi és el primer d'una sèrie de maneres d'acabar amb el món, i amb la història (si se pot considerar "història" a l'existència de l'univers, perquè aquest concepte d'avanç del temps és una figura retòrica humana, així com la mateixa idea de temps...en fi, deixem-ho estar)com un divertiment. Aquest, com veieu m'ha quedat una mica seriós i "de pensar", però no ha de ser així sempre.
PD: S'accepten propostes!

xouba ha dit...

???
que pretens?
No acabe d'entendre...però si vols propostes d'acabar amb el món, et diré:
EL TEMPS NO VA EN LÍNIA RECTA...SINÓ QUE FORMA UN CERCLE, PER TANT LA FI DEL MÓN ÉS IMPOSSIBLE

Mareta ha dit...

ai xico...

quin temeta has triat... espere q arriben aqsts posts on ho tractes menys 'seriosament', jiji...

si se m'ocorre proposaré, ara no m'arriba la inspiració i en mitja hora vaig a veure-vos, així que...

FINS ARA!!!!!!!!! Muaka muaka!!!!!

EEC ha dit...

Pos és simplement una manera de passar el temps: un joc...no tinc cap intenció que l'univers s'acabe! (al menys fins que jo no muira, que conyo!). Encara que he de dir que a mi el tema de "nosaltres i el cosmos" em porta molt de cap, això sí.