diumenge, d’octubre 02, 2005

Alegria...

Sopar, anar de festa, bufar-me com un cep (anar doblat, que diu una amiga riberenca), dir burrades, ballar en concerts "del roll·llo" i en les verbenes, en comptes d'anar d' "anti". No deixar que em surta massa la "maricona mala" i pelma que em surt de tant en tant -i que em fa tanta ràbia-, ni enfadar-me per res. Tampoc deixar que el monstre aparega almenys eixa nit. Parlar amb tots, i amb tots estar esplèndid (i pensar que tots també ho estan, d'esplèndids). Anar pel carrer també ballant, cantant i de tant en tant burlar-nos d'algú, però sense -massa- maldat. Quedar bé amb tots. No pensar. Arribar a casa sense cap mal gust en la boca ni en el cap, excepte el produït pels canuts i l'alcohol.
I evidentment, no tindre massa ressaca, enrecordar-me més o menys de tot, i pensar aquestes coses al dia següent.
Ja estic agafant el ritme de nou, després d'un temps.

P.D: No se si tindrà alguna cosa a veure, carinyo, però mira, ha coincidit quan has tornat tu. Ai, la meva xiqueta, que fins novembre no la veuré!!! T'espere, a tu i a la sabadellenca!!!

5 comentaris:

abrusa ha dit...

Ausades que sí, quina festa! Locuuuuuura!

Eloi, m'has de tornar a ensenyar el greatest hit.

L'any que ve, més! Gandia sity is living a celebration!

Mareta ha dit...

És un regal veure't així, karinyet, ja feia temps que ho esperava! M'agrada mirar-te i veure alegria, felicitat, i que et surta de dins!!! I m'afalaga que coincidisca amb la meua estància, però espere que seguisca sent així d'ara fins a novembre, perquè ets un encant, i no hi ha cap monstre per aparèixer (lo de "maricona mala" ho deixarem estar, jijiji). Ja saps que vaig sentir el mateix, tant al concert de La Gossa a Pego com a la Fira! Ja feia temps que una estància a Gandia no se'm feia tan genial! I és que quan passe temps amb tu, amb vosaltres, m'agafen ganes de tornar i tot! Ai si us pogués agafar, clavar-vos dins la maleta i... ale! Cap a Madrizz tots amb mi... tan de bo!!! :-)

Buenuuu, ja faré pressió perquè aneu caiguent tots i acabem vivint a Barcelona, ves fent-te a la idea, carinyo! ;-)

I LOVE YOU MÉS QUE L'HOSTIA, ho saps de sobres... a novembre més festa, més alegria, més somriures, més riures... T'ESTIME KARINYET, muaaaaaaaaaaaaks!

Anònim ha dit...

Arribar a Gandia, dinar i a veure la cavalcada del tio de la porra, que em busqueu i em trobeu a primera línia preparada per fer de reportera (no és que no m'apropés per res...és que perdia el lloc de calité! jiji!), que m'acolliu tan bé sempre... soparet i concert, i verbeneta (sense algú que una obra li havia creat mal de cap...;). Un dia nou i volteta pel Paseo transformat en un esclat de colors; més concertet... Més dies, i Corellengua, aniversari, més concertet (mentre algunes es dedicaven a fer negociet...jiji!); fira (em van estafar! Sort que tenim un llum fantàstic de colorins!), i verbeneta (amb poquet reaggeton, però bbbé! Ja sabem que queda pendent...;)
Cafetó de despedida i anèmona que dic jo (anemon!) havent disfrutat d'uns dies inoblidables i enyorant ja un lloc i unes persones...ja t'ho he dit, ja, però gràcies!

M'alegro que hagis disfrutat i t'hagis animat per seguir il·lusionant-te per les coses... ací va un somriure per a tu...perquè me'l retornis a l'instant!

EEC ha dit...

Vos el retorne el doble de gran, i amb besos inclosos, després de llegir aquestes coses :)))) Besets!!

Anònim ha dit...

ai, quina alegria de vore-vos tant contents. Se me'n va la llagrimeta.... però d'alegria, no us penseu... i d'enveja sana.
Vull teletransportarme!!!!!!