dijous, d’octubre 06, 2005

El que ens feia falta era un home

Bé, al final ho ferem. Vam fer passar el sofà!!! I tot gràcies al senyor Xelfer, que vam utilitzar vilment com a força bruta i, més important encara, com a departament de logística. Ara bé, en descàrrec nostre hem de dir que aquesta era feina de tres persones; era necessari la mà d'algú altre.
Vam tenir algun moment de tensió, quan el sofà es va quedar encallat en la porta i no passava ni cap avant ni cap enrrere però, al final, entre la ment desperta del meu heroi i la de Sandra, van aconseguir dominar els dimonis del corredor i vam redistribuir el pis (com podreu suposar, jo només feia el que se m'ordenava...). Ens ha quedat d'allò acollidor i "diàfan", que es diu ara.

Ara cal que vingau a vore-ho.

I a tu, el meu heroi amb camisa americana, gràcies i gràcies!!

7 comentaris:

Mareta ha dit...

No subestimeu el poder de Xelfer, és capaç de tot!!!

Per cert, notícia (jiji), he tret un 8 a Lògica! Síiiiiiiiiiii!!! Ale, ja m'he quedat a gust!

:-)

Ja ho celebrarem al teu nou pis "diàfan"...

Muuuuuuuuuuuuuuuuuuuaaaaaakaaaa!!!

EEC ha dit...

Felicitats, ergo una besà immensa (és un exemple idiota de lògica però és que jo era inútil en aquest tema :P).

Ho celebrarem al meu pis "diàfan" amb el teu xollopack, hehe!!!

Ewok ha dit...

eeese xollopack!!! eixa paraula està registrada per mí, lo que vol dir que em teniu que pagar drets d´autor...
Bata, eres un monstruo del feng-shui

Anònim ha dit...

Sr.Bataller, ha trobat vosté la seua vocació? Decorador! Que no és de decorar? Filòleg decorador. L'hòstia, tu. Per cert, et recorde que ahir t'oferires per pintar el nostre pis. Amb pensió completa, això sí. I t'ajudarem, que conste (no farem com Eloiet!)

Eloi, a vore quan convides pa vore ese peaso de piso.

Mai ha dit...

Ok. Pues habrá que ir a ver ese nuevo pisio re-decorado.

Que ganas tengo!!! Y que pena que me lo perdiera. A mi me va mucho eso de cambiar cosas de sitio.

doppelgänger ha dit...

Deixa't d'herois i comença a parlar de persones, calatrava.
Ja serà menos. Em vau utilitzar vilment, això si.

I la cosa no era gens senzilla. Es de veres que el corredor va estretant-se a poc a poc i l'angoixa corroentte a mesura que avances i ja quan es queda falcat per quatre bandes diferents voldries morir-te. Ni a avant ni a rere. Sort q va vindre Sandra... Això si q és una força.

Però tampoc va ser tan traumàtic, no?

La nova distrubució realment m'agrada més. Menjador ample davant de la cuina i sala d'estudi amb llum natural. No està mal.

A Carlíssima, ja ho saps quan vulgues anem i et pintem el pis. En un xisxàs fet.

Neus a Napoli ha dit...

Ai Eloiet!!! Que si no fora per estos dos forts, et quedes amb el model anterior de pis... M'alegre de la decissio de canviar la distribucio de la casa. Ja saps que això m'encanta...
Besets