divendres, d’agost 26, 2005

Mon Pare.

L'altre dia parlava el senyor Miq sobre la necessitat de ser eclèctic en els gustos i em vaig adonar que jo també patisc d'aquesta malaltia: entre the hardcore and the gentle, jo visc entre extrems culturals i d'afinitats...i crec que el responsable d'això és mon pare. Jo sempre havia pensat que jo em pareixia més a ma mare -seguint el tòpic sexual-, però m'he adonat que no. Jo em paresc més a mon pare, sobretot perquè és ell qui m'ha "educat" culturalment quan era menut. Ací va un petit homenatge a un home que, encara que ja no tingam massa en comú, tenim uns vincles que encara surten de tant en tant: un "raret" d'eixos que no te'n trobes tots els dies.
En primer lloc, mon pare és l'única persona de cincuanta anys que se'n va a vore Bob Esponja, Ice Age o la última de Disney tot sol a la sessió de les cinc de la vesprada amb tots els xiquets, i es compra xuxes per veure la pel·lícula, o que es pixa de riure amb Tom i Jerry i Tex Avery. La pena és que també se'n va a veure tots els blockbusters que s'estrenen, així com les de, per exemple, Steven Seagal (jo li renegue, però ell es fa el sompo i diu que ell va al cine a divertir-se, en fi). El curiós és que quan era jove es tragava tots els cineclubs, i se sap tots els actors d'eixos secundaris de tercera fila del cine clàssic a les cinc mil·lèssimes de segon (de fet, li encanta demostrar que en sap més que jo, el molt cabró). Com dic, s'ha vist tot el cine clàssic de Hollywood, especialment el cine de l'oest (Leone i Peckinpah se'ls sap de memòria) i el cine dels Marx o Chaplin (es tomba de riure ell soles cara al DVD). També, té un gust arrelat de quan era jove per les pel·lícules de terror dels setanta (a mi s'ha passat hores contant-me pelis senceres de l'Argento i del gore dels setanta quan era menut). També llegia còmics: jo vaig descobrir que hi havia més món després de Mortadelo quan mon pare va portar Makokis i Víbores, Crumbs, Nazarios... quan jo tenia uns deu anys. Gràcies a ell he llegit molt de còmic dels setanta i vuitanta (la seva època)...jo li passe sempre totes les novetats i les comentem; per exemple, Sin City li ha agradat més que a mi. I es pixa amb el König. I la música; ahí ja perd el nord: Queen, música dels seixanta (Mamas and the Papas va ser el primer Cd que va arribar a casa, i jo me'l tragava hores i hores...), Serrat -no podia faltar- flamenco jondo -però jondo jondo: té un Cd que mai m'he atrevit a escoltar d'un home que es diu Porrina de Badajoz-, musicals de Broadway (Funny girl, Cats, Jesuschrist Jesuschrist...) Barbra Streisand -li encantava, un horror-. Ara li ha pegat per la música clàssica i escolta tots els dies Radio Clàsica (jo li ho canvie per Radio ·3). Els llibres: ahí ja no puc amb ell. tots el best-seller, quan més grossos millor, se'ls fa xas, sobretot de novel·la històrica (li encanta la història)...
En fi, que amb uns precedents tan heterodoxes, jo havia d'eixir igual o pitjor: des d'allò més brut fins a allò més repelent, passant per Hair o Unchained Melody...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Mi padre en cambio no soporta a los hermanos Marx (le ponen nervioso) y solo ve películas de guerra, vaqueros o romanos. En fin... ya se le está agotando qué elegir en el videoclub =)

xouba ha dit...

quin home...
porta-lo un dia de parra, se segur és el rei.

el teu pare em fa pensar (en questió de frikerisme) en què sera de nosotros cuando llegue la próxima generación...
me da a mi que serà un plaga d'eloiets (no me cojas "plaga" con sentido negativo...es más cuantitativo que cualitativo)jeje

I TU...que seras el eloi mayor serás el rei...y los dominaras...

jaja
me rio yo de julio cesar


molt bonic un homenatge al pare
besets

I A ESTUDIAR!!!

Mareta ha dit...

Ai els pares!!

Jo sé del cert que el meu diga-li frikisme diga-li gust ve marcat en un 60% (deixem-ho axí...) pel meu pare, perquè ell, no ho semblarà (o sí!) però com a freaky ens guanya a tots, jiji... però tot i això (o per això??) jo l'estime igual (o més!!). Un beset Pep!!

(i com aprofite el teu post per fer jo també un homenatge a mon pare... jeje)

Anònim ha dit...

visca el pare que m'ha parit!