dimarts, d’agost 23, 2005

Jo, i els demés

No puc evitar sentir vertigen quan pense que TOT, absolutament TOT, ens està imposat d'antuvi i per "altra gent": allò que pense, allò en què crec...els meus símbols, els meus mites, els meus gustos temporals i de sempre, la meva roba (les meves sabates...), tot això que em conforma com a individu resulta que no ho és, d'individual, sinó que m'ha estat "atorgat" per la història i la societat. Ja se que aquestes paraules no descobreixen res de nou, però a mi se m'oblida molt sovint: intente creure que sóc jo qui decideix per mi què m'agrada, o creure que el que pense i defense és immutable i indiscutible...però no senyors, no. Tot és circumstancial, i exògen (com m'agrada aquesta paraula!) a nosaltres. Al final, no se si el darrer reducte d'individualitat (i perdoneu la grolleria) serà la masturbació.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Sí, senyor. Recontra sí, senyor.

Ewok ha dit...

Joder, Eloi, que bé. Estic completament d´acord. Però es què la llibertat total es també una utopía. Per cert, si compres un CD al FNAC dels grups del FRA te donen 2 entrades gratis

doppelgänger ha dit...

Muy bien! Sense l'estrena de Billy Elliot no hi ha T.Rex; com a mínim per a gran part de la societat. I ara, pots concebre un Eloiet sense T.Rex? Això és així i a tots els àmbits. Abismal eh?

EEC ha dit...

Gràcies, costa d'asumir, i més de no oblidar-se'n. Per al Luke, no pense comprar-me un Cd sols per anar al FRA! ja aniré jo a per elles de manera casolana i honesta: fent cua...i per cert! des de València, no se com ho he fet, però tinc internet!!! Wireless o com collons es diga; no se com ho he fet, però m'ha eixit. Je je je...se'm cau la baba de pensar-ho...

Ewok ha dit...

Ahí Eloi, ese wireless!!. Lo de les entrades era una sugerencia, per ex, Bapt volía comprar-se un disc del Little Boy Drum Hell i ara, amb les entrades, a lo millor ho fa.

Anònim ha dit...

pos haber elegido la muerte!

Anònim ha dit...

Rellegint el teu post...Jo diria que això de "demés" és un castellanisme més gran que jo què sé què. No desir "els demés", desir la "resta". "Pos" això. Ai, ese peaso filòleg...

doppelgänger ha dit...

Ja era hora que et llevares eixes lleganyes verdoses. Però tu ja saps que pense quant t'afaites.

La cara tan neta no m'acaba.

:P

Miq ha dit...

No sé qui deia allò de que una persona és ell i les seves circumstàncies, i això ha estat així sempre. El problema és que "les circumstàncies" no són només la gent propera. De fet, aquests són segurament els que menys ens influencien. "Les circumstàncies" també són la voluntat d'aquells que tenen poder i també la dels mitjans de comunicació (és a dir, la dels poderosos).

Pensa que com a mínim la decisió de ser estrella del glam la pren relativament poca gent, i tu ets un d'ells! :)

EEC ha dit...

:D És tot un cumpliment.