divendres, d’agost 18, 2006

Brut(alment)

Ja fa molt anys, però des de que tenia uns huit o nou, que estic calent. La testosterona no baixa de nivell i, malgrat petites oscil·lacions, SEMPRE m'he recordat a mi mateix més eixit que un gos. No se si és un fet vergonyós o no, però així és, què hem de fer. El mal és que últimament el desig està augmentant perillosament, fins a cotes vertaderament difícils de suportar...aquest darrer mes, vaja, ha sigut insuportable, per a què enganyar-nos. Fins i tot, crec que supera les èpoques de major ebullició hormonal, quan eres pubertós, i et mates a palles com una mona (això és indestriable d'eixa època. Bé, d'eixa època, i de qualsevol altra). El mal és que ara també continue igual, i l'ànsia de pell cada dia augmenta...hi ha vegades, fins i tot, que sent que m'animalitze, i em llençaria damunt de qualsevol cosa (i dic qualsevol cosa amb tot el sentit tràgic del terme) si no fora perquè encara la urbanitat no ha sigut vençuda per la líbido.

Necessite, no només sexe, sinó pells. Pells que m'abracen i m'asfixien entre la seua dermis. Jo crec que això seria suficient per a mi: alenaria alleugerit com si m'hagueren llevat una carrega de damunt...

De veres, que jo no entenc com hi ha persones que són capaces de suportar tan estòicament la crida de la carn, amb cara de no necessitar el sexe, ni tan sols el més personal. Jo no puc, i aixina vaig pel món.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

ai, què bonito eso que dices...y qué cierto, oh my god! tens més raó que un sant eloi: que malo és el recalfon! però saps què? que a mi em sembla que això és salut (sabies que ho diria, eh? )i que a qui no li passe...que s'ho faja mirar, que sano sano eso no es!
entenc l'ànsia de pell, però abans que els refregons, no trobes a faltar morretjar-te? això és lo més bonico que n'hi ha en la vida! al final m'aficionaré al canto del loco i tot... ( nota: vaig al gimnàs, i per supost s'escolta los 4o principales. per a qui puga esperar el pitjor de mi. he dicho ).el·loi, I love U!!

EEC ha dit...

Hola, senyor amb blog-trellat...doncs no, no pretenia posar calent a la parròquia, hehe. És només una constatació personal.

Ruth, els repassos linguals són lo millor, evidentment, però jo preferisc que m'astrujen bén astrujat. I no te'm pervertisques tant, tu! el Canto del Loco nunca mais!!

I love you de morim·me.

Mai ha dit...

Ains Rut!!!!Si que te pervierte a ti el gimnasio, si!!!