Hui el carrer de ma casa s'ha quedat sense llum a les set de la vesprada, quan ja és de nit, però encara hi ha l'activitat frenètica de la ciutat. Jo m'he asomat al balcó, i de primeres he notat quelcom estrany, anormal, que no he identificat fins que m'he adonat del perquè. Realment, la imatge del carrer fosc, només il·luminat debilment pels carrers llunyans, les sil·luetes de les persones caminant, i els fars dels cotxes i autobusos retallant-se en la negror, ha fet, que per un moment, el meu paisatge, el meu horitzó quotidià, em semblés amenaçador i rar.
Després ha tornat la llum i una vella ha cridat "ha vuelto la luz!", i tot ha tornat a la normalitat. És curiós com Freud tenia raó, i de vegades les coses quotidianes ens apareixen desnaturalitzades i, aleshores, ens fan por.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Es normal... las otras zonas de Vlc (como la plaza del ayuntamiento) están sobresaturadas de luz y claro... las otras calles tienen que ir turnándose para que la Rita y cia tenga la plaza iluminadisima.
Nosotros, por si acaso, no vayamos a la luz.
Buenos dias, Eloi!!!
És molt estressant quan una cosa més que coneguda se't presenta perillosa, o, si més no, inquietant...
...i és curiós que, quan passen aquestes coses, fins que una "uela" no crida l'evidència no es queda ningú tranquil, jiji!
Publica un comentari a l'entrada