dilluns, de desembre 19, 2005

Jo espere que se'm passe prompte

No se per què, però últimament tinc poques coses a dir.

Bé, si sóc sincer, en tinc moltes, de coses a dir, però no m'abelleix fer-ho, i menys ací.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Sovint el silenci val molt més que la paraula...

Neus a Napoli ha dit...

carinyet! demà ens veiem i espere que em contes moltes coses.
Avui pensava amb tu. Has de vindre cap ací i després contar-ho. Pense també que t'has de moure i així passes a no tenir prou temps per contar-ho tot.

EEC ha dit...

Dona, amb tu tinc pendent hores de xerrameca =)
...el que passa és que últimament crec que el que pense no val la pena dir-ho, i menys publicar-ho. Serà la crisi del blogaire? =P

xouba ha dit...

la crisi del blogaire...

que ens amagues????
ací s'ha de saber tot!!!!!

perquè tot el que no es conta no existeix...i el que es sap, encara que siga mentira es converteix en veritat...és el poder de la informació!!!!!

besos rei fins divendres!!

Anònim ha dit...

Amb mi també tens una "xerrameca" pendent! Arribe divendres... i ningú m'ha dit si soparem o no! Segurament (per no dir SEGUR) em quede tota la setmana, perquè els capullots de la meua empresa no tenen estudis i ens han donat a tots vacances forçades. Així que gaudireu de mi uns quants dies, jejeee!!!

BESETS I FINS BEN AVIAT!!!

(Per cert, de crisi del blogaire res, sempre hi ha coses a dir, i, en el teu cas, interessants, així que no em deixes sense l'únic element de contacte directe amb els teus pensaments que em queda: ESCRIUUU!!!)

Muuuuuuuakiiisss!!!