dimecres, d’octubre 19, 2005

On estan les meves estimades guitarres?!

Ja fa temps que no escric en el bloc, i és que hi ha un motiu poderós: aquestes dues setmanes he estat escoltant les cosetes que m'ha anat portant el burret, i que aniré comentant -a poc a poc, que si no la gent em renega.
De fet, l'única cosa que he estat sentint pràcticament aquests dies és la discografia -quasi- sencera de Depeche Mode. Doncs sí, ara mare, ara que ja fa anys que tinc els collons peluts, m'he decidit a escoltar DM. Li ho deia a un amiga i em va dir que si ho feia era perquè passava una mala època; doncs no, al contrari: ja fa temps que m'agradaven, però sempre que sentia la veu i la música de G&G, em sentia com si m'agafaren de l'estòmac i me'l regiraren: m'agafava una tristesa infinita i m'amargava el dia. Per això, sempre intentava negar la evidència, fins que he arribat un punt en què puc escoltar-los i gaudir-los sense que m'afecte més del necessari.
I bé, sempre hi ha un moment per a cada cosa: ara m'he fet puto fan i, encara que no vaig a fer cap comentari crític de la discografia (fa només dues setmanes que els escolte bé, i per ací hi ha gent que els coneix molt millor), sols deixe constància que m'agraden tots (els únics que em falten són els dos primers, i l'Exciter i el que acaben de traure), però els meus preferits són: Violator (obviously), Black Celebration i Some Great Reward, encara que els millors són els dos recopilatoris de hits rere hits.
Però la cosa és més greu, perquè una altra cosa que m'he decidit a tindre d'una vegada és els Pet Shop Boys: aquest és un grup que SEMPRE m'ha atret: m'enrecorde quan sentia per la ràdio Go west, o l'horror dels singles del Bilingual, que aleshores m'agradaven, i els videos de Nightlife, amb aquells pantalons-falda-vestit de ninja que em fascinaven i que jo volia tindre. Així que m'he baixat el recopilatori de singles i M'ENCANTEN!! Ho sento, no estic orgullós d'açò que he dit, però és veritat.
El problema és que note que el tecno pop m'està agradant massa: ara també estic baixant-me els singles de Madonna...espere que aquesta fase púber siga passatgera. Perdria la meva credibilitat de persona amb criteri i elegància musical.

6 comentaris:

Mareta ha dit...

L'elegància rau en la varietat.

Si no mira'm a mi, jejeje...

:-P

Les fases púber tenen el seu encant, però ves amb compte no li agafes el gustet i t'hi quedes (i això no ho dic per experiència, eh? ;-) )

Pos... a mi m'agrada Music for the Masses!!! I molt! I he de reconèixer que tinc Bilingual... si, què passa? Jo hi vaig caure en el seu moment! Això sí, en K7, jiji...

doppelgänger ha dit...

Homeeeeeee!

Ja era hora i mira que la Xeli i jo t'hem fet el cap com un bombo parlant/ne.

Violeitor q grande, tot ell es un gran temazo. Songs of faith...buff tremendo i de l'Ultra que me dices...Mira per on ara tenim un altre grup amb el q divagar i divagar...

Els singles 86/98 brutals, pero jo tambe soc del live 101. Buff, es un dels directes que mes m-agraden sobretot pq es pot sentir el p'ublic superemocionat.

Em quede amb Shake de disease de 101. Los americanitos i americanitas, al recon'eixer el principi amb aquella veueta rompeestadios(ara no s'e si es Dave o Martin), es torna completament loqueta. Jo mataria per haver estat all'i.

De Pet shop boys i Madonna no vaig a opinar.

EEC ha dit...

Ja he dit que si no els sentia era perquè eren massa xungos...
El Songs Of...està bé, però hi ha moments que són una mica paròdics, un poc sal gorda, però té cançons molt bones també. L'Ultra no l'he sentit massa, però no crec que em faça massa el pes. De tota manera, ja dic que porte dues setmanes només: ja divagarem, ja :).

I l'101 me l'estic baixant encara...disc i dvd :))

I PSB i Madonna...por em faig!

Anònim ha dit...

L'emule trau fum. Entre tu i una que em sé jo l'esteu fent xas. Bones incorporacions musicals.

Per cert, Greenspace divendres? Dissabte? Divendres i dissabte?

EEC ha dit...

Hola senyor Miq!! encantat de trobar-lo per aquest continent; espere que haja disfrutat del viatge!!

El M for the M m'agrada, evidentment, però per a mi és massa llarg, potser; i l'101 se m'ha baixat ARA :)) Del Songs... i de l'Ultra pense el mateix: és que crec que es fan una mica paròdics amb el "tema tremendismo". Semblen els més americans, això sí.

I estimadíssim Ewok: metal por el ojal. No pense escoltar eixe grup: l'únic metal que m'agrada és el paper de plata.

I Abrusa: jo ja tinc l¡entrada de divendres i del dissabte :))

xouba ha dit...

MALDITO FIN DE MES QUE NO ME DEJA DINERO PARA COMPRARME EL DISCO...AI DEPECHE...l'únic grup que encara m'acompanya des dels 90...

ai martin...

si era precis...eloi que caigueres...ara m'entens quan sento HOME???

jo tb soc del live 101, singles (cd 2) DEVOTION, ULTRA I MUSIC FOR DE MASSES