dimecres, d’octubre 19, 2005

"No solo de tecnopop vive el hombre"

Doncs sí, el burret m'ha portat més coses a banda de DM i PSB. Aquestes són algunes de les cosetes variadetes que escolte:
Joan Miquel Oliver: Surfistes en càmera lenta. El disc en solitari de l'artífex de la música i la lletra dels discos d'Antònia Font. En aquest cas el geni boig ha fet un disc preciós, senzill -res a veure amb el grup- basat en programacions i guitarres cassolanes per fer un pop, com ell diu en una cançó, lo-fi. Ara sí que s'acosta a Albert Pla -en la forma de cantar- i al seu mestre Sisa. En fí, un disc notable i ben bonic de sentir quan estàs sol a casa. A aquest home se l'haurà de cuidar.
Antònia Font: Antònia Font i A Rússia. Per fí tinc els dos primers discos del millor grup de pop, ara com ara, dels Països Catalans, i de tot l'Estat Espanyol, al costat d'Astrud. Malgrat que no s'acosten a la qualitat dels dos darrers discos (els millors, repetisc, de l'Estat Espanyol darrerament), sobretot el primer, on es deixen dur massa per la patxanga sense l'estil propi que demostraran després, són dos obres que poden fer ombra a qualsevol LP que es publique per ací. De fet, A Rússia, encara que baixe la qualitat en els útims temes, és un disc ple de perles de pop, com "Tots es motors", o "A Rússia" mateix. Insistesc: a Joan Miquel Oliver se l'haurà de mimar: no ens podem permetre el luxe de fer-lo malbé.
The Birthday Party: Prayers on fire. El grup on militava Nick Cave abans dels seus Bad Seeds als inicis dels 80. Per tant, rock arty i post-punk salvatge i NO BALLADOR ( ho dic per als revaivalers d'ara), visceral, sinistre i en certs punts desagradable: més punk que post, de fet. Com els Bad Seeds però en bèstia.
Morente: Sueña la Alhambra. Un disc de Morente destinat a ser la banda sonora d'un documental amb el mateix títol. Són unes peces molt etèries, sense la contundència que pot ensenyar el cantaor, però igual d'interessant i bonic.
Au, un altre dia més: encara em queda el nou de Kiko Veneno, dos de Brian Eno i, uf! la integral de Serge Gainsbourg...

4 comentaris:

abrusa ha dit...

Hombre ya! Xiquet, que qualsevol dia d'aquests em passe per ta casa amb el super disc extern que m'he comprat. Vaig a fer-lo xas! No em puc perdre aquestes novetats!

Crec que ja he pres una decisió: el 28 d'octubre Greenspace (perquè el 29 "vuela, vuela alto, vuela hasta..." el País Basc!). La setmana següent Rinoçerose a l'Observatori (10 euros) i l'11 de novembre Feliu i Lluís Llach al Palau de Congresos de València. I, per ara, Ça y est! Tu, què fas?

EEC ha dit...

1: Cari, dels discos que anomenes, en tinc un de Can, i el primer de Cocorosie. Neu, quan estava pel post-rock sempre n'havia volgut un, però al final res (tu també t'apuntes al revival del kraut, eh :)?
2: Doncs guai, Abrusa, a vore el Morente amb un amic!! Rinoçerose està més mal, perquè jo vull veure uns altres, els Experience.
Au, besets a tots.

Neus a Napoli ha dit...

Ai, xiquet!!! Que et donaré un carxotet, molta musica, ja ho sé, però i el meu cd-mp3??? Envia-me-lo o algo.
besets
pd. ja m'he estrenat com a blogger... (aci aprofite per a publicitar-me)

Mareta ha dit...

No, no només vivim de tecnopop... però és un aliment imprescindible!!!

;-P

He de piratejar-te molta cosa, karinyet, però tranquil que quan baixe no repetiré aquell cap de setmana de pirateoyyaestámentrejugueusenseparar! Una y no más Santo Tomás, que tinc un mono de vosaltres que ja no és pot aguantar... però ja queda menys d'un mes... SE ACERCA EL DÍA!!!

Besets enyorats bonico!!! Muaks!!!