dimarts, d’octubre 04, 2005

Crònica d'un fracàs -en certa manera anunciat.

Hui m'he sentit atrapat en la meva pròpia casa: portava temps somiant en canviar la distribució del pis i fer, on ara està la taula, el saló amb els sofàs i la tele, i posar la taula i el bureau en el saló actual. Així tindriem una sala d'estudi amb llum, i el saló allunyat de l'habitació de Sandra. Hem decidit fer-ho a les 20:30 i, a les 21:23, quan ja teniem el sofà-llit desmontat en el futur saló, i la taula també desmontada, hem desistit al enfrontar-nos a una terrible certesa: el sofà gran no passava per la porta, ni tan sols llevant aquesta. El següent pas, doncs, ha sigut tornar-ho a deixar-ho tot com estava abans, ja que sense eixe sofà tot el pla se'n va a fer punyetes. M'ha fet una ràbia!

I el pitjor de tot és que no te solució: estic atrapat en eixe espai. A més, per a ser més terrorífic, he descobert també que el corredor -eixe corredor hitchcockià en miniatura- s'estreta segons avances: no era qüestió de perspectiva, és que estava mal fet -o maleït! Acollonant...

6 comentaris:

Mai ha dit...

Y entonces... ¿Como ha llegado ahi ese sofá?

EEC ha dit...

Doncs sí, Luke: aquella vegada, ja fa anys... no eres tu, era "ell"...;-P

El sofà, estimada Maite, el van pujar per la finestra del carrer. Jo el que no se és com collons van posar el bureau en eixa habitació, si tampoc passa pel corredor...:)
Besets als dos!

Anònim ha dit...

Fes un conjur, a lo Harry Potter, per fer els mobles una miqueta més xicotets. I...ça y est! Així de fàcil!

Finalment sí que vaig veure la pel·lícula...El presonar d'Azkaban!

Gràcies per la visita.

Anònim ha dit...

Eloiet, que Laia i jo tenim rao: a tombar tabics

Cent ha dit...

que yuyu, pero era algo que tenía que salir.. que qué no es de pensar?

Mareta ha dit...

Mentre trobeu un bon lloc (lluidor) per al nostre pack fantàstic (modèstia a part) a mi on poseu el saló m'és igual, jiji...

:-D

BESAES ALS MORROS KARINYET!!!