dijous, de gener 18, 2007

(ara sí que sí) EPÍLEG

Doncs sí, abans que el blog mora d'inanició, vull rematar-lo jo. Perquè sí, perquè ja m'he cansat. Voldria fer-ho sense soroll, sense cap explicació; però com jo si no calle rebente, necessite dir quatre cosetes abans d'acomiadar-me.

I és que de veritat que enyoraré açò que tinc a les meues mans: és una cosa que he creat jo, que és meua i ha sigut meua per a bé i per a mal, però també ha sigut una mica vostra...i això alegra, què cony! A més, ha reflectit una època determinada de la meua vida, bastant important (sobretot, perquè l'he viscuda): va començar en uns dies una mica estranys...la ressaca d'uns moments delicats per a mi (només per a mi i per mi), i per això el blog sempre ha tingut eixe aire de pregunta, de qüestionament sobre la meua persona, sobre el (meu) món, i la meua relació amb ell. I amb el blog; relació d'amor-odi perquè sempre intentava ser el més neutral i críptic possible ("el que hi ha ací no sóc jo"), però sempre al capdavall acabava despullant-me davant de tots (al final mira, ho vaig fer literalment, i au!) per eixe pudor a "ser poeta" (tal volta una decisió encertada, al final) que m'empeny a ser discursiu a tothora.
Ara bé, també he fet altres cosetes, com parlar de música, cine, política...tot molt mundà, vaja, i sense cap floritura, com ja he dit (com ara, de fet).

Peeeeerò, com que ara estic tan tranquil, tan asserenat , ja no se què dir. O millor, no en tinc ganes (he de reconéixer que moltes vegades pense "això ho hauria de posar al blog, però al final decidisc que NO); així que au, s'ha acabat el bròquil: tanque la paradeta. Tal volta en un futur torne a escriure, però no serà ací, ni així (mira, com aquells...), però de moment vaig a delectar-me amb la postura passiva de lector.

En fi, que molt de gust, que una mamadeta a tots, una besà a totes, i moltíssimes gràcies a tothom, sense cap excepció. I per concloure, una de les cançons preferides del meu àlbum peferit d'Astrud, un dels meus grups favorits (la tenia pensada quasi des que vaig obrir el blog), per tal d'acabar com a mi m'agrada: amb humor i ironia (que són molt sanes!). ADEU! ENS VEGEM EN EL MÓN REAL!!



Es increíble, espeluznante,
que todavía tengáis ganas de escuchar,
porque hace tiempo que mis cosas han dejado de avanzar.

Y no solo eso,
no contento con decirlas me complazco en repetirlas hasta que todos me miráis mal,
y no contento con pensarlas me complazco en explicarlas hasta que parecen verdad.
Como si no lo fueran ya...
Y no solo eso,
no contento con decirlo me complazco en repetirlo hasta que todos me miráis mal,
y no contento con pensarlo me complazco en explicarlo hasta que parece verdad.
Como si no lo fuera ya...

Y reconozco que como oyentes no os falta voluntad,
y me veis mover los labios, y boca adentro y más allá...

Pues no me importa, aún así la culpa es vuestra porque no me hacéis ni caso ni me prestáis [atención.
Y no contento con decirlo me complazco en repetirlo hasta que todo va a peor...
a ver si todo va a peor...

Es increíble, espeluznante,
que todavía tengáis ganas de escucharME.

8 comentaris:

abrusa ha dit...

Bon vent i barca nova!




Eloi, com he pensat en tu! Demà és Sant Sebastià (= festa a Palma). Els carrers s'omplen de gent i foguerons i cada plaça alberga un escenari. Fangoria i las Nancys Rubias són el meu objectiu. Qui pogués veure'ls amb vosaltres!

Anònim ha dit...

Ai, el món real! i què és el món real? Tried living in the real world. Instead of a shell
But before I began ... I was bored before I even began! Avorrit o no, és el que hi ha, no? El més objectiu és tan sols una opció!,
però sols una! Xicooo, hi ha moltes més, no?! Mira els Flaming Lips que bé s'ho passen! Busca un punt intermig, una cosa bé entre els 2! Però no descuides que a la mínima eixos shoplifters et tornen a furtar la vidaaa! Que de Elvis sols queden els pensaments! A eixe si que li hauria de dir jo això de devuélveme la vida que me la has quitaoo! jejeje. Buenooo, viu on vulgues i fes el que et done la gana, com sempre has fet! Que jo tampoc sóc un exemple (prueba de ello este comentari) jejeje

En finnn, molt de gust en llegir-te eixes compulsions lúcides, neeeng! I que ens vegem al món intereal?, no!? Esta nit una en el Roca unas risas i a dormir!

Adéu!

Sandra ha dit...

Què, ara ja no estàn de moda els blogs? Ara "s'astila" el món real? jeje

Ens veiem on més et vinga de gust...

Quan passen examens, podriem fer una quedada popular en qualsevol concert de qualsevol món...(jo acabe el 8 de febrer) (i, per als currantes,aneu mirant-se foraets i, sinó, feu-los!!)

Sí, Eloi, man que te pese, anem a utilitzar el teu blog com a pseudomessenger! JAJAJA!!

Saludo real "Me postre a tus pies" -Pumbaa.El Rey León(1994)-

Anònim ha dit...

Bò, xe, tingues sort... ens quedem sense els comentaris, reflexions, critiques de música i literatura, sexe explícit, clafaes de bola, manies, penes i alegries que vaig descobrir de casualitat fa un temps. M'ha alegrat coneixer-te (vull dir cibernauticament), i crec que pots estar content de tot el que has dit... açò es una part de tú, amb tot lo bo i lo roin que tenim: no ho esborres. Be, i com que ja no et podré llegir, a vore si escrius un llibre.

xouba ha dit...

adios, planeta tierra adios

quina pena eloi
s'acaba el blog
sense paraula escrita
no tindrem la dita
no sabré on estàs
ni del teu cap l'estat

xiquet, vaja bé. M'alegre que estigues tranquil

(música de fons Antony & The Johnsons)

Anònim ha dit...

Han tornat a pillar a Rus insultant a la gent. Ara insulta als seus votant, els diu "burros" per creure's que farai una platja a Alboi...

http://xativa-i-progres.blogspot.com/2007/05/rus-diu-burros-tots-els-xativins.html

kaicevy ha dit...

Anònim ha dit...

閱讀您的BLOG文章,真是件快樂的事!........................................