dimecres, d’octubre 18, 2006

Oh, torne a creure

Últimament, no se si per raons que conec, o per raons que desconec, estic molt afectat. Per fi se m'ha passat eixa desesperant sensació que em fa pensar que res no té solució en aquest món, i que els sentiments són una eina inútil per eixa mateixa raó. Ho parlava amb Joan l'altre dia: ja se m'ha passat el descrèdit, les idees ressuciten, i tornen a reclamar la seua necessitat en aquest món. Les coses importen, i prou. És per això que em torne a emocionar amb una pel·lícula com Salvador, encara que després la trobe discutible (pose aquest exemple per la polèmica que em ronda últimament): les coses se'm tornen a remoure per dins, i l'esperança torna, també: com deien més o menys en La ciudad de los cazadores tímidos -i perdó per ser reiteratiu, però els llibres de l'Spanbauer em costen mesos, i anys, de llevar-me'ls de damunt-, al capdavall la vida és eixa fantàstica sensació agredolça de desitjar alguna cosa que saps que no aconseguiràs, i tanmateix, seguir desitjant-la.

I, com que amb l'esperança sempre va la ràbia, ací deixe una cançó del grandíssim Bambino, el rei de la rumba del sabor amargo i del amor prohibido, dedicada a tots aquells que es dediquen des de dalt a fer-nos la vida impossible (especialment els de més cap ací)

BRAVO

Bravo, permiteme aplaudir
por tu forma de herir mis sentimientos.
Bravo, te vuelvo a repetir,
por tus falsos e infames juramentos.
Todo aquello que te di
en nuestra intimidad, tan bello,
quien me iba a decir
que lo habrias de volcar en sufrimiento?
Te odio tanto, que yo mismo me espanto de mi forma de odiar.
Deseo que después de que mueras,
no haya para ti un lugar.
El infierno es un cielo
comparado con tu alma,
y que Dios me perdone,
por desear que ni muerta tengas calma.
Te odio tanto, que yo mismo me
espanto de mi forma de odiar.
Deseo que después de que mueras,
no haya para ti un lugar.
El infierno es un cielo
comparado con tu alma,
y que Dios me perdone,
por desear que ni muerta tengas calma.
Bravo, permiteme aplaudir
por tu forma de herir mis sentimientos.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

que vols que "jo" et diga, Eloi?
m'alegre que tornes a tindre confiança en algo i,sobretot, tornes a emocionar-te amb els teus sentiments. De veres, m'alegre!

BRAVO BAMBINO!

Mai ha dit...

¡Oh! Veo que te has renovado...
Me gusta, me gusta...

Miguel Angel Hervás ha dit...

Viva Spanbauer i Bambino :)