En aquesta època de tolerància social, crec que ja és hora de ser sincer amb tots. Vaig a confessar algunes coses (unes poques, les primeres que em vinguen al cap: la misèria humana pot ser molt vasta) que sempre m'ha fet vergonya dir públicament, perquè se suposa que no corresponen a una persona intel·ligent, culta i amb criteri com jo...(rises). Algunes coses ja les sap tothom, però d'altres mai no les havia dit públicament:
1: M'encanta ABBA; acò ja ho saben tots, però en fi. A més, crec que Dancing Queen, Gimme Gimme Gimme i Waterloo son tres monuments pop indiscutibles: i a qui no li agraden, és un amargat de la vida.
2: M'agrada I will always love you de Withney Huston i Unchained Melody (això ha sigut dur de traure de dins).
3: M'agrada Eres tu de Mocedades: a mi és que les harmonies vocals em fascinen.
4: Wuthering heights de Kate Bush em posa la pell de gallina: tota bucòlica, tota naïf, tota coenta, eixa veu agudíssima...segur que tothom l'ha escoltat alguna vegada; a mi m'encanta imitar-la en el video (impagable) dins la soledat del meu pis. De veres que és una cançó impressionant!
5: M'agraden les fotos de Pierre et Giles, i m'encanten els Beefcakes; sobretot el Physic Pictorial. Això eren homes!
6: Una de les meues pel·lis preferides és Priscilla reina del desierto; des de sempre.
7: Per culpa de mon pare, m'agraden els musicals de Broadway: El meu preferit, Hair, i la cançó Don't cry for me Argentina (pastosa, pastosa de veritat). Sense oblidar Dirty Dancing, clar.
8: El "movimiento niño prodigio" també m'ha marcat: Marisol, Joselito i Marcelino Pan y Vino encara m'emocionen...horror!
En fi, com ja he dit, açò només són algunes coses terribles que se suposa que NO m'haurien d'agradar...però en fi, la vida humana és molt complexa. Si algun dia me'n recorde de més, faré una altra secció com aquesta. Ara, per favor, quan vaja pel carrer, no em senyaleu amb el dit, o em gireu la cara...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Eloi, amb aquest post em sent insultada,
Com que no t'haurien d'agradar? això que vol dir? què és el t'hauria d'agradar doncs?
què passa alguna cosa per què t'agrade Marisol, Marcelino Pan y Vino (meravelles ambdós) Abba, la cançó de Ghost? EH??? què tens que dir? i després t'atreveixes a dir "puaj" per què a algú li agraden the cranberries?
Abanderado de pacotilla.
No me vingues ara confesant...això no hauria de ser una confesió, sino una declaració de principis, o part, almenys.
!!!
he dit
Era una ironia, mon cherie. Obviously, estic reivindicant el que m'agrada...
=)
Visca la ruta de l'abaejo!!
Publica un comentari a l'entrada