Doncs sí, xico, tot molt bé, molt bonico. Sobretot la vomitera que em va entrar quan va començar, justament, Ojos de Brujo (el grup que va ser el resultat de la mala baba dels representants de SFA, i The Raveonettes): tot va començar unes hores abans en el tren, quan ja el meu nas va començar a alertar-me que el meu cos no estava en perfectes condicions...vergonya núm1. Després, dues cervesses (no, no, espera: eren tres, en total) i mig canut van fer la resta: en mig del concert (havien començat ja els Ojos de Brujo, o encara tocaven Lori Meyers?) em vaig sentir una mica marejat i vaig eixir corrents cap a fora, abans no caure, i abans no em vegeren els demés (perquè per una banda, em sabia mal per la gent, i també, perquè em feia vergonya (núm2), si he de ser sincer).
Total, que vaig estar ajocat en un banc mig mort, mentre sentia com els del costat es burlaven de mi (fills de puta!) i intentava vomitar sense èxit, fins que la meua santa dona va vindre a la recerca de moi. Mig mort, encara, vam tornar on estaven tots (perdó, perdó, perdó, per haver-me aguantat...) i em vaig ajocar entre la gent, fins que ho vaig tirar tot, per fi, i em vaig sobar teeendrament una estona.
Després, un cop recuperat, la tornada a casa, de la qual me'n recorde ben poc, però crec que va ser com totes les tornades d'un concert: pesades, i llargues, però en fi. De tota manera, el pitjor estava encara per arribar...perquè al final, com ja he dit, el que passava en realitat era que estava covant un constipat de l'hòstia: no vaig poder dormir en tot el matí, dels mocs, dels estornuts i pel meu insomni innat. Després, un cop en Gandia, tampoc vaig poder fer la migdiada, i anava per casa com un mort en vida (mocant-me a tothora, mig marejat dels estornuts, i de no dormir): de fet, vaig estar apunt d'anar a Ondara, perquè JO VOLIA!, però cada vegada que m'alçava del sofà, notava que tot em pegava voltes, a banda que sempre que algú de casa em parlava, no era capaç ni d'entendre'l, d'espés que estava. Em vaig cagar en tot, i en el meu nas (origen i culpa de tot), i em vaig quedar en casa...em vaig gitar prompte i...què vaig poder dormir? Doncs no! tampoc. Ahir, senyors, estava ja tan fart, i tan fet pols, que pensava "si he de morir, que siga ara, per favor!"
Al final, però, el meu constipat es va enretirar una mica (s'acaben els estornuts, i els mocs passen a ser sòlids, en comptes de líquids; cosa que em permet respirar, al fi) i vaig poder dormir bé la migdiada i hui per la nit. Encara em fa una mica de mal el cap, i note tota la zona nasal irritada i pesada, però ja puc fer vida normal, colló!
En resum: que quin cap de setmana més inútilment horrorós, i que al final, ho he de destacar, el baixó en el FRA no era tant per les drogues, com pels virus que estaven començant a actuar, els cabrons.
PD: de tota manera, torne a reiterar el meu perdó per un comportament tan indecorós, xe, que els vaig fer perdre mig concert!
Actualització 9-9-2006: Vaig escriure aquesta entrada el dilluns pel matí, amb un to una mica massa de queixa; qui m'anava a dir que el destí encara em tenia preparades un parell o tres de bromes macabres només unes hores després (motiu pel qual he hagut de desconnectar d'esta la nostra blogosfera durant tota la setmana)...però en fi, LA SETMANA JA HA PASSAT! alegria! alegria! HAHAHAHA!!!!!
dilluns, de setembre 04, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Xico, no cal q et disculpes!!
Tampoc vas fer massa escama i quan et vas sobar allí en terra, doncs mira... et va sofrir Pau q el vas utilitzar de coixí i no podia escapar-se'n, jejej
Però la resta bé, xé! A més, vàrem estar en la carpa reagge que quasi q s'esatva millor!
Ondara molt bé! No et preocupes q hem de fer el comiat de l'estiu al baret de la plaça de Bous d'Ondara! Fantàstic, bo i barat!
Joder eloi, ni que te cargaras una carpa o mataras a alguien... Ya me aguatareis algun dia y sabreis qlo que es el HORROR
pubrissó! no pacha na, paixò estem... i pa ferte fotos, clar =)
para lo bueno y para lo malo
para la salud y la enfermedad
en la riqueza y en la pobreza
ja et val tio...amb amics com tu no cales enemics. Ahí tot borratxo!
Eloi, ara ja no pots fer eixes coses que eres llicenciat!
Jo en canvi, puc donar pel sac tota la vida, pq al pas q vaig.
Putos exàmens! sufro tanto...TANTO!
ei tu, que jo ja he acabat els suplicis i ara ve lo millor, atràs quedan penas y suplicios...a partir d'esta nit rodaré ja desficiosa per la Safor, a vore si ens veiem...i per al cap de setmana a contar en mi pà tot (o casi), ja saps que soc més bé nocturna i vespraera també. Ens veiem, a tu i a tots...Besets per a que els ampomes al vol!!
Sandra
Publica un comentari a l'entrada