Music is my boyfriend

Els Hidden Cameras són un dels meus grups preferits; un d'eixos pels quals tens debilitat: jo els vaig descobrir en els seu primer disc gràcies, aquest cop sí, a la Reppelux, i des del primer moment que em van encisar...ací van algunes raons que fan que eixe grup m'encante:

-Perquè sonen a Beach Boys, a Brian Wilson, a Phil Spector (River Deep, Mountain High!), a Magnetic Fields i a alguna cosa pareguda al Gospel,com els Polyphonic Spree: pop plusquamperfecte, ultra orquestrat però prou low-fi, basat en crescendos simfònics que fan que se't pugen el collonets a la gola de l'emoció (capici?). A banda, cors i cors de veus com si estigueres en una esglèsia protestant: festa i alegria de viure, sense deixar de banda alguna baladeta simple, que sempre van bé. Vaja, el que a mi m'agrada.
-Perquè és un grup ultra gai: les lletres que fan parlen d'enemes, de vergues, d'arcàdies de xics, de golden rains, de cuir, d'olors masculines o de bodes on el promés arriba tard perquè s'estava follant a un tipet en un vàter: en fi, tot allò que val realment la pena. I tot, ja he dit, amb unes melodies perfectes. Si hi haguera justícia en el món, el seu primer disc (el millor, per a mi, i el més explícitament gai), The smell of our own, seria idolatrat per les masses gais de tot el món, en comptes de seguir NOMÉS a petardos/es tecnopoperos/es; en fi, ja sabeu de què i qui parle.
-També. perquè el seu líder, a banda de ser d'allò més guapet, no va de diva de maricones: quasi no fa entrevistes, i passa de tot.
-En directe, segons he sentit, són molt divertits, i poden montar una festa impressionant, amb centenars de persones, go-go's, boes, i jo-que-se.
-Ja porten tres discos: el que ja he esmentat, Mississauga Goddam (Mississauga és el poble cutre de Canadà d'on són ells) i el darrer, que ja el tinc (gràcies, senyor!), Awoo. Tal volta se'ls podria acusar de repetir-se, i fins i tot de baixar el nivell. Bé, pot ser: de tota manera, no deixen de fer bones cançons. Això és innegable.
-Perquè, xe, són molt divertits.

PD: toquen en Barcelona d'ací dues setmanes. Shit.