Ja fa temps que vull tancar el meu blog; almenys durant un temps (i mira que em dol, eh? que un té el seu orgull). El motiu? Doncs, entre la boira de les diferents raons, el principal, i el més subjectiu, és que quan el mire, així, un cop obert, veig que no m'agrada. Ja hi ha massa entrades de les quals no n'estic gens satisfet: el que dic em sembla inútil, i la manera de fer-ho també. Com vaig dir fa temps, la crisi del blogaire: no tinc res a dir. O almenys, no crec que pague la pena publicar-ho...
Bo, qui sap, tal volta torne demà, o vaig publicant de tard en tard...no se, no se.
De moment, vaig a descansar...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Et trobarem a faltar si finalment te'n vas. T'entenc perfectament, jo he estat un parell de vegades a punt d'escriure'n un de blog però també, què he de dir jo? No està ja tot dit?
Sr. Insane, no sigua bobo.
Que pugues tenir un baixonet, val; en passa a tots. Ara, d’ahí a dir que no t’agrada el que has fet fins ara, crec que es ser injust amb tu mateix. No se qui ets (bueno, si que se com ets perquè mostrares una foto a pel...XDDD), no et conec… el que si està clar es que ets prou perfeccionista i potser maniàtic... i que possiblement això fa que sentisques que no tens res a dir o no t’agrade el que has fet. Eixa és la teua subjectivitat, i es de respetar. Però sàpigues que des que casualment vaig parar al teu blog, crec que tens nivell, tant pel què dius com pel com ho dius... No es necessari ser catedràtic per obrir un blog, però si transmetre algo de “xispa” per mantenir-lo i fer-lo interessant més enllà de les amistats properes. I per mi, d’això te’n sobra. T’he llegit coses intranscendents, però que deien coses (no se si m’explico ara).
Tot açò t’ho vinc a dir perquè ja et val deixar d’escriure, xe... Un tio que ha analitzat la discografia de Bowie... home per Deu!
PD.: No li faça cas a josep m. fernandez... que va a estar tot escrit?
Xiket, si el tanques em sabrà greu, però tinc més sort que l'ànonim i si et conec, asin que podré disfrutar dels teus pensaments de forma gratuita... si més no llegir el teu blog era com deixar de ser tan mediocre uns moments al dia..:P
junt amb els dels altres, uns serab més interesants a nivells globals q altres, però tots diuen un poc de vosaltres i serveixen per esbrinar mica a mica que penseu, que pensem, quienes somos? de dónde venimos?... i encara que estigués tot escrit, fet o pensat (cosa q em negue a admetre)... la forma i el sentiment amb què es fa també importa!
muaks!
i no ens tingues tan de tamps abandonaets, eh?
Eloiiii!!!!(escobedo? OTRO vago) vai cego
pues...
bon descans, que passe vosté bona nit.
(si tanques definitiu -que no m'ho crec- almenys envia'm mails per saber què és de la teua vida i del que vas rumiant)
besos
Uf!! Gràcies!!
Dos coses:
En primer lloc, torne a agrair les mostres d'afecte, fins i tot de gent que no conec (això m'ha sorprés molt gratament, la veritat).
En segon lloc, no vull que la gent es pense que renegue d'allò que he fet...és simplement que ja fa uns mesos que no estic content amb el que escric, però no de la totalitat del blog...no se, ja dic que no se m'acut res a dir; no és cap tragèdia, i ja tornaré (sí, sí, tornaré, què vos penseu? XDD). Podria deixar-lo obert, i au, però també per altres motius més -ehem- personals, em serà més difícil tindre temps i ganes de buscar internet, i alguna cosa a dir durant una temporadeta; és per això que he decidit tancar-lo.
Bo, doncs au, ja ens vorem pels comentaris de la resta de la gent! Gràcies de nou, i molts besos!!
Muy mal!!! Muy mal!!!
Eloi, segur que has fet coses en la teua vida que no t´han agradat i no vas a suicidar-te, pues per això no tanques el blog
Publica un comentari a l'entrada