Un dia qualsevol?

Hui ha sigut el meu primer dia del CAP...i algunes coses més: primer de tot, no he dormit aquesta nit, i allò d'alçar-me a les 8 del matí ja feia temps que no ho patia...he eixit al balcó del pis, per vore quina llum hi ha a eixes hores, i he vist que estava plovent. Estupendu: no tinc paraigües, només l'impermeable. Baixe al carrer mig dormint; el meu itinerari és anar fins l'estació del nord, i agafar un autobús fins el final de l'Avinguda del Regne. Error. No tinc ni un miserable euro per pagar l'autobús...corrents entre la pluja, els cotxes, autobusos i tota la fauna urbana que en València es mobilitza quan plou. Arribe a l'hora (!) a Magisteri. Ole. Busque l'aula mig sufocat, mig xopat i mig dormint encara. No hi ha ningú: els meus companys ("hola! quant de temps!") tampoc en saben res. Au, a buscar l'aula i/o el mestre pels pavellons...mentre la pluja s'anima en el clímax del matí. Un cop en classe, quan ha arribat el professor, i quan han arribat Josep i Aina amb les seues katiuskes (respeto), tot ha anat millor. El curs...bé, encara és prompte per a dir-ne res, però bona pinta no té, ja ho dic jo (i ja ho deien tots, de fet). Un cop acabada la classe (bé, més que classe ha sigut una presentació), al bar a esmorzar, o desdejunar en el meu cas, amb diners que m'ha hagut de deixar el bo de Josep: com deia Josep, ja semblava la típica taula de bar on s'ajunten els professor en l'institut. Després, cap al tren, i cap a Gandia, on hi havia en casa un argentí instal·lant la televisió per cable i -oju- internet!! De fet, ara mateix estic escrivint des del llit de la meua habitació, tot tranquil, i tot exhaust perquè he hagut de carregar una caixa amb 2500 fotocòpies per al meus alumnes del mitjà. Ah, i abans he acabat el curs de la moto.

Així les coses, crec que hui he arribat a la fase 2 de la meua incorporació al món dels adults: treballe (pluriempleat), la setmana que ve tindré el carnet de la moto (oh! direu tots, el senyor Eloi motoritzat!), ja he començat el CAP, ja tinc internet...només em falten algunes cosetes, com per exemple algú amb qui follar que no siga moi, que encara que ens tenim estima, crec que tots dos necessitem una mica d'espai (això ha quedat de persona madura, no?)

I això és el que m'ha passat hui, si no em deixe res. Ah sí, d'ací un ratet me'n vaig al cinepot.

UF!