Torne perquè és precís dir açò

Llegiu, fill meus, llegiu el plaer de ser un mateix perquè contes la teua història. Sota la inclement llum zenital fluoerescent, en la "Ciénaga de los lobos", en la ciutat del "jódete y cáete muerto", el ritus iniciàtic, la dansa i el vol entre el monstre que dorm en Manhattan amb nom de sigles i que arrassa sense contemplacions; d'un William Parker encreuat que busca el seu amor de joventut, i que descobreix que si vol trobar-lo haurà de no-buscar-lo. I mentres, conviu amb les despulles de la societat en mans de Reagan i Nancy: personatges, com ell, com el llibre mateix, en la corda fluixa i sense xarxa, però més lúcids que ningú, dels quals és impossible no enamorar-se.

Llegiu La ciudad de los cazadores tímidos, la darrera novel·la de Tom Spanbauer, i sabreu què és la màgia de crear, de ser, amb les paraules: eixa sensació fantàstica de sentir que les paraules, les creadores, se't posen dins el cos, dins la boca, i les pots assaborir. I és que cal una mica de sentiment en aquest món.

Perquè el supervivent és qui ha de contar La Història. I pot ser per a Spanbauer siga la última, perquè té la Sida.