Hui m'he sentit atrapat en la meva pròpia casa: portava temps somiant en canviar la distribució del pis i fer, on ara està la taula, el saló amb els sofàs i la tele, i posar la taula i el bureau en el saló actual. Així tindriem una sala d'estudi amb llum, i el saló allunyat de l'habitació de Sandra. Hem decidit fer-ho a les 20:30 i, a les 21:23, quan ja teniem el sofà-llit desmontat en el futur saló, i la taula també desmontada, hem desistit al enfrontar-nos a una terrible certesa: el sofà gran no passava per la porta, ni tan sols llevant aquesta. El següent pas, doncs, ha sigut tornar-ho a deixar-ho tot com estava abans, ja que sense eixe sofà tot el pla se'n va a fer punyetes. M'ha fet una ràbia!
I el pitjor de tot és que no te solució: estic atrapat en eixe espai. A més, per a ser més terrorífic, he descobert també que el corredor -eixe corredor hitchcockià en miniatura- s'estreta segons avances: no era qüestió de perspectiva, és que estava mal fet -o maleït! Acollonant...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Y entonces... ¿Como ha llegado ahi ese sofá?
Doncs sí, Luke: aquella vegada, ja fa anys... no eres tu, era "ell"...;-P
El sofà, estimada Maite, el van pujar per la finestra del carrer. Jo el que no se és com collons van posar el bureau en eixa habitació, si tampoc passa pel corredor...:)
Besets als dos!
Fes un conjur, a lo Harry Potter, per fer els mobles una miqueta més xicotets. I...ça y est! Així de fàcil!
Finalment sí que vaig veure la pel·lícula...El presonar d'Azkaban!
Gràcies per la visita.
Eloiet, que Laia i jo tenim rao: a tombar tabics
que yuyu, pero era algo que tenía que salir.. que qué no es de pensar?
Mentre trobeu un bon lloc (lluidor) per al nostre pack fantàstic (modèstia a part) a mi on poseu el saló m'és igual, jiji...
:-D
BESAES ALS MORROS KARINYET!!!
Publica un comentari a l'entrada