Se m'ocorre cada cosa

No se si és pel mareig que produeix tan de mite junt (Dahl i Burton), però a mi el paper de Willy Wonka del Johnny Deep em recordava una mica a Morrissey: eixes jaquetes de vellut morat, eixe dandysme tan afectat (un poc mariquita, no?), eixe individualisme anti-vulgaritat, quasi misàntrop en alguns moments, i eixes frases tan ingenioses (i tan "inglish airony") quan es refereix als xiquets repelents...i eixe aire asexuat...no se, per a mi el Johnny Deep era com un Oscar Wilde -o Morrissey, que de vegades són un poc la mateixa cosa- passat per la mini-pimer del Burton (blanc de pell, obviously). I ho havia de dir.