Les "revoltes" i "revolucions" que defensem nosaltres (l'estrella i les quatre barres -el socialisme o qualsevol cosa que se li assemble, l'ecologia, la llibertat dels pobles oprimits...o, més a prop, la defensa del territori, de la llengua, de la nostra història, del paisatge...) són fastigosament petitburgeses: el dia que els vertaderament desclassats, necessitats, oprimits i desesperats es revolten, ens caguem damunt i arrenquem a córrer; no em digueu que no.
I si no, imagineu que el barri de Natzaret ix al carrer a reclamar-nos responsabilitats. O millor, mireu París aquests dies: no en tenim la mateixa imatge que el Maig del 68, i no és pel blanc i negre de les fotos, sinó perquè llavors eren estudiants rics, de la Sorbone (quins slogans més poètics i insípids!), i ara són immigrants "de color" (dir "negres" queda políticament incorrecte, no?).
dilluns, de novembre 07, 2005
Subscriure's a:
Missatges (Atom)