tag:blogger.com,1999:blog-13774842.post115089800773875155..comments2008-07-17T03:35:53.971+02:00aladinsanehttp://www.blogger.com/profile/03135482651521680840noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-13774842.post-1155492604763312962006-08-13T20:10:00.000+02:002006-08-13T20:10:00.000+02:002006-08-13T20:10:00.000+02:00No, sispli, no diguis que 'Teenage wildlife' és previsible. No és una bomba com 'It's no game (part I)', no, però és una meravella de creativitat i sorpresa: sí que diuen per aquí i per allí que sense 'Heroes' no existiria, però i què? 'Heroes' és heroica, té un crescendo magistral, etc. etc., però 'Teenage wildlife' és millor perquè és monstruosa: els herois ja no se'ls creu ningú, encara que siguin per a un dia, he he. Els viratges d'aquesta cançó (no els he comptat, però superen els de 'Station to Station') ens diuen que Bowie va voler fer un tour de force, que estava cansat de l'equació Bowie = 'Heroes' i la va voler destruir (creant 'Teenage wildlife'): quan et penses que s'acaba, torna a començar, però amb un ritme i una melodia diferents. És un 10, la millor cançó de Bowie!!!lapuçahttp://www.blogger.com/profile/13592057881537535535noreply@blogger.com