Quan te n'adones de l'absurditat del món, l'únic recurs que tens a l'abast -jo, almenys- per tal d'ancorar-lo en algun lloc és omplir els significants de significats mítics...això sí, dels meus referents i mites. D'aquesta manera, la nostra realitat no és la que veiem, bruta i buida, sinó la que nosaltres ens contruïm. En el meu cas, i dient-ho de manera frívola, feta tota d'allò que tots ja sabeu.
I crec que tots ho fem, d'alguna manera o altra ;)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
MI MUNDO...
Pues sí, Eloi...
De mitos, de sueños...
Viva la fantasía!!!
tots ho fem, és cert, perquè si no fos així, com podriem viure en la realitat actual sense tornar-nos bojos? la vida és fantàstica quan la vius a la teua manera, amb els teus somnis, els teus mites, com a referent i mode de fer, perquè som un resultat de tantes coses que sent una mescla de coses ja fetes de vegades arribem, fins i tot, a ser originals.
a vegades la vida que ens creem nosaltres és més bruta i buida que la pròpia realitat. NO ASUSTA?
sobre inventar una vida jo em calle...que no rondeu pel meu cap...però no crec que siga massa bo...NECESSARI SI MES NO
Publica un comentari a l'entrada